El debat sobre la moció de censura al president del govern, Pedro Sánchez, engegat pels ultres de Vox, continua al Congrés, on primer el diputat Ignacio Garriga i després el líder de la formació, Santiago Abascal, han vomitat una barbaritat rera altra des del faristol.
Ignacio Garriga (ACN)
Garriga, encarregat d'iniciar els atacs al president espanyol, ha utilitzat, com era d'esperar, termes guerracivilistes tirant d'una retòrica retrògrada: "Han hecho de España una serie en que cada temporada es peor: más muertos, más miseria, más intrigas de palacio, más políticos en palacio y más agentes encubiertos al servicio de terceros países", parlant de "catástrofe nacional" i recordant polítics catalans, "¿Por qué quería traer al golpista Puigdemont? Para indultarlo"?. Una exposició tronada, plúmbia, de vergonya aliena i que amb prou feines arrencava quatre aplaudiments adormits de la seva bancada. Però la resta de presents, i els espectadors, a punt de tallar-se les venes d'avorriment i incredulitat. Com Antón Losada.
Antón Losada
El professor de ciències polítiques al·lucina amb com de patètic es pot arribar a ser a ulls de tot el món. Primer, dient bajanades de l'alçada d'un campanar:
Després, pregant que Garriga acabés el seu esperpent i verbalitzant més clar que ningú què li provocaven les paraules del diputat de Vox i la seva posada en escena:
Garriga ha finalitzat el seu discurs. Ho celebrem. La pena és que després d'ell, ha agafat el torn de paraula Abascal... De Guatemala a Guatepeor.