La frase de Clint Eastwood és ben certa: "les opinions són com els culs, tothom en té un". Una màxima encara més acusada en el cas del futbol, la política i ara, el coronavirus. Ara bé, ni tots els culs són agradables, ni cal exhibir-los sense solta ni volta. Perquè, seguint amb l'exemple, hi ha risc de que aquestes opinions semblin creades i expressades, precisament, amb la part baixa de l'esquena. És la sensació de milions de persones després de sentir les paraules del tennista Rafa Nadal, supercampió de l'esport i una mena d'oracle de l'espanyolisme, que s'ha marcat una ronda d'entrevistes per diferents diaris. El manacorí ha expressat la seva crítica a les mesures governamentals contra el coronavirus i té la seva pròpia recepta de desconfinament, amb una frase que ha donat la volta al món: "No quiero nueva normalidad, quiero la normalidad de antes".
Rafa Nadal ABC
Nadal o no s'ha adonat del que suposa la pandèmia o no s'hi vol adonar. Té tantes ganes de tornar a les pistes i de fer la seva, que sembla que s'ha begut l'enteniment. "Quiero recuperar mi vida, quiero que la gente se pueda abrazar, quiero que la gente se pueda ir feliz a trabajar, que la gente se pueda reunir sin miedo. No quiero un mundo muy cambiado." Bonics desitjos que xoquen frontalment amb la realitat i la prudència. El coronavirus ha marcat un abans i un després, i tots, absolutament tots, ens hem de fer a la idea i actuar (i parlar) amb coherència. És el que destil·la el clatellot que li ha etzibat l'escriptor Antón Losada, fart de declaracions de persones com el tennista, amb milions de seguidors que el prenen com a heroi: "Rafa Nadal no quiere nueva normalidad. Y yo que la gente deje de decir chorradas. Pero no hay manera."
Antón Losada @antonlosada
Felip Letícia Nadal Gasol Alonso EP