Més enllà de la històrica rivalitat entre Barça i Madrid, forjada amb el pas del temps entre els dos equips, darrerament els culers tenen un altre equip ficat entre cella i cella al que no suporten: el PSG. Escaldats per la remuntada d'aquell històric 6 a 1 al Camp Nou, i perquè el Barça va voler fitxar Verratti, els petrodòlars d'Al Khelaifi van jurar venjança i van posar l'objectiu a Barcelona i van fitxar, amb nocturnitat i traïdoria, el brasiler Neymar, desfent el trident Messi-Suárez-Neymar. Tot i els intents de Piqué, Neymar no només no es va quedar, sinó que cap a París també va anar el símbol del Barça, el millor jugador de tots els temps, el gran referent culer, Leo Messi.
Que el PSG genera antipaties, és un fet. Que es pensen que poden anar per la vida a cop de talonari per tenir una col·lecció de cromos, també. Afortunadament, en el món del futbol hi ha uns imponderables, uns intangibles que de vegades fan que no tot sigui com hauria de ser. Així s'explica la sorprenent eliminació del conjunt francès el passat dimecres a mans del Reial Madrid al Bernabéu, als vuitens de final de la Champions. Ara bé, tot i ser un equip odiat i odiós, hom es pregunta amb qui han empatat, qui es creuen que són (quan no han guanyat cap Champions en la seva vida) per fer el que van fer el passat dissabte al seu estadi del Parc dels Prínceps. Potser els aficionats estan empipats per l'eliminació del seu equip, però responsabilitzar d'això algú com Leo Messi, és de traca.
Aquest diumenge, l'equip de Pochettino, després del desastre europeu, rebia el cuer de la League 1, el Girondins de Burdeus, i des de bon començament l'afició parisenca va mostrar la seva ràbia per l'eliminació de dimecres. Com? Dedicant-li una xiulada descomunal a Leo Messi i a Neymar, així com a d'altres jugadors. Tots, menys a Mbappé, que paradoxalment, és qui fotrà el camp aquest estiu. S'ha de tenir molta barra i molt poca memòria, així com molt poc respecte, per xiular el millor jugador de la història d'aquest esport. Un Messi, per cert, que tampoc és que hagi fet una eliminatòria espectacular, però ni de bon tros ha estat desastrós. Ni ell té la culpa del plantejament, ni de la por que li va entrar al PSG amb el primer gol de Benzema, ni de l'errada del porter Donnaruma ni dels regals dels defenses als atacants madridistes.
Xiulada constant a Messi, injusta i lamentable. I qui ho va viure in situ? Ni més ni menys que la dona del crack argentí, una Antonela Roccuzzo a la que veiem sovint a la grada de l'estadi francès per veure els partits del seu marit. Aquest dissabte al migdia, però, Antonela va patir com mai, es va entristir com feia temps que no ho feia. Tant, que fins i tot va estar a punt de deixar caure alguna llàgrima, havent de mossegar-se el llavi per reprimir el plor. Una cara que és un poema i que no pot dissimular el mal tràngol i la pena que va sentir en sentir la sonora xiulada a la seva parella.
Després del partit, van continuar els retrets: "Aquest no és Messi, és un jubilat que va arribar a París", "Va jugar caminant tota l'eliminatòria, va fallar un penal clau i mai no va aparèixer", "Si vol tornar a Barcelona, que ho faci i també amb Neymar, quina decepció"... Ja veurem què passa amb l'argentí i si hi ha alguna opció que torni al Barça. Però que no li preguntin dues vegades a Antonela que ella segur que ho té claríssim: després de viure el seu dia més trist des que és a París, no trigaria ni dos segons en fer les maletes i tornar a la seva casa de Castelldefels, on ha estat la dona més feliç del món.