A Antonio Banderas sembla que només n'hi agrada una, de bandera: l'espanyola. Vegin el llacet amb què ha rebut el Premio Nacional de Cinematografía al Festival de Sant Sebastià de la mà del ministre de Cultura. Íñigo Méndez de Vigo no podia estar més cofoi. Banderas ha parlat de Catalunya, i molt. "La situación en Cataluña se parece a una película de Berlanga" o "lo de Cataluña se ha convertido en un animal extraño, difícil de observar". Com alguna de les seves pel.lícules.
El protagonista de "Entrevista con el vampiro" no ha tingut problema a mostrar-se orgullós que el premi que ha rebut del govern del PP inclogui la paraula "nacional" (de la nació espanyola, s'entén). Ha dit que aquest adjectiu és "la clave de que el premio suene serio, contundente e institucional". I ben pagat: 30 mil euros dels contribuents que aniran a la butxaca del malagueny i d'aquesta a l'Escola de Teatre de Màlaga per decisió altruista de l'actor.
Sobre si el referèndum és o no democràtic, el gat de Shrek adverteix: "votar es importante pero no es lo único (...) alguien podría plantear votaciones ridículas, como eliminar a los que no son de nuestra raza, y alguien lo llamaría democracia". Un altre cop el paral.lelisme entre independentisme i racisme. Banderas corria a besar-se amb la que vol convertir-se en la seva tercera esposa: Nicole. Banderas va deixar d'estimar les seves dues primeres dones i no va tenir problemes amb dir-los "adéu-siau". Però quan parla d'Espanya ja són figues d'un altre paner.
Ha acabat justificant que s'apliqui el codi penal amb una metàfora de futbol: "Esto es como los árbitros de fútbol: ¿quién saca la tarjeta? el árbitro o el tío que ha pegado la patada" . És a dir, a la garjola hi aniran per buscar-s'ho. Méndez de Vigo l'abraçava gairebé més romànticament que Nicole. Semblava que estava a punt de dir-li: "¡Átame!".