Cayetana Álvarez de Toledo ha tornat a l'arena tuitaire després d'una setmanes de misteriosa parquedat. I ho ha fet per la porta gran, rabiant contra el PSOE de Navarra per haver pactat la presidència del Parlament foral amb els nacionalistes bascos. Ultratge, com sí no. La marquesa popular s'ha posat la toga del seu admirat Marchena (o del seu soci Ortega Smith) i ha sentenciat els socialistes a la més dura condemna de l'unionisme: Són els enemics d'Espanya, "el principal problema" de l'Estat. La música i la lletra ens sona d'altres (incomptables) ocasions, en les que ha acusat exactament del mateix a tot un poble, un país i una opció política. Segur que saben de qui parlem. Bé, per si de cas, Antonio Baños ha estat genial indicant-nos la resposta.
Betevé
Sí, Cayetana. "¿Y nosotros?" La popular s'ha oblidat de Catalunya, de la mateixa forma que Catalunya es va oblidar d'ella a les Generals. Al menys, es va oblidar de votar el seu partit, aconseguint només un representant a Les Corts de Madrid. Ella. Una patacada de les que fan història, i que explica el sobtat canvi d'enemic de l'amiga de Federico Jiménez Losantos, trencant el cor de l'independentisme, dels "lazis", dels sediciosos. Ens deixa orfes, solets, sense ningú que ens recordi que som una "societat xenòfoba que pateix un virus" cada quinze minuts. Ara té noves relacions, ha conegut gent nova que deixa els indepes com a "hermanitas de la caridad".
Sergi Alcàzar
La futura portaveu dels diputats catalans del PP al Congrés ha rebut de valent en la seva tornada a la trinxera espanyolista. Correcció: Portaveu de la diputada "catalana", és a dir, d'ella mateixa. Els mastegots l'han caigut de totes bandes.
L'amor és com l'odi: Molt volàtil. S'ha d'aprofitar al màxim quan et passa per davant. Potser després és massa tard per recuperar allò que et feia sentir... viu.