A situacions excepcionals, mesures excepcionals. Les autoritats demanen que la ciutadania es quedi a casa per evitar que es propagui el coronavirus més del que ja ho està fent. La gran majoria hi fa cas, excepte alguns que o no entenen que vol dir quedar-se a casa o no ho volen entendre. El confinament implica, a banda de grans dosis de voluntat i paciència, establir una pauta per fer més suportable estar tancats a casa el temps que faci falta i sortir només l'imprescindible, bé per anar a comprar aliments, bé per anar a treballar si no hi ha més remei. Hi ha qui toca en la intimitat la guitarra que li acaba d'arribar inesperadament, com Andreu Van den Eynde. Hi ha qui bufa les espelmes del seu aniversari, com Espartac Peran. I hi ha qui perpetra vídeos patètics amb comentaris xenòfobs, com Ortega Smith.
TV3
Antonio Baños també és a casa fent cas de les prescripcions. Però la consciència que ell demostra no la troba en alguns veïns que es pensen que aquesta situació és com una megafesta de 15 dies (o més). Persones que han fet dels seus balcons o dels terrats unes discoteques improvisades. Com si fos una rave casolana de l'estupidesa:
La ira de l'escriptor va en augment a mesura que passen les hores i el repertori musical dels veïns es desferma i degrada cada vegada més:
Fart, Baños ha arribat al límit de la paciència i aporta més dades sobre qui s'ha muntat una festa privada a costa del confinament pel coronavirus:
Passar el confinament com cadascú pugui. Evitar que no es contagiï el coronavirus. I si es pot, evitar que tampoc no es contagiï l'estupidesa humana, però això ja és més difícil.