Antonio Baños ha menjat moltes farinetes en la seva vida com perquè ara la justícia espanyola li faci perdre el son. El periodista i exdiputat de la CUP, després de rebre la condemna per negar-se a respondre les preguntes de Vox davant del Tribunal Suprem, ja va assegurar que la seva defensa exigirà l'anul·lació i que ell tractarà d'allargar aquest procés judicial tot el que li sigui possible, ja que el vol aprofitar per denunciar el seu i altres casos de repressió de l'Estat. "Això és una acció política. Volem fer la bola més grossa. Demanarem diners pels milers d'encausats que no surten a la tele, i per fer campanya per poder declarar en català".
Quan alguns hi van, ell hi torna. Baños té la sana virtut de dir i fer sempre el que li rota, i de posar a puesto més d'un, de dos i de tres als que ha pentinat quan li ha semblat que derrapaven o deien el que no tocava. Que li ho preguntin si no, a Gabriel Rufián, que després de dir que "Que la política sea remunerada es una victoria de la clase trabajadora", va rebre resposta per part de Baños. I una de molt contundent: "Y hacer programas de tele regalaos por ser del partido, una victoria del narcisismo y del intrusismo de la clase trepa":
Un dels que acostuma a irritar Baños, i s'entén perfectament, és Josep Borrell. L'exministre d'afers exteriors, ara alt representant de la Unió Europea per Afers Exteriors i Política de Seguretat, no hi ha dia que no la digui de l'alçada d'un campanar. Un dels personatges més tèrbols de la política nacional i ara internacional, obsessiu en la seva persecució de l'independentisme, que no només provoca vergonya aliena quan parla de Catalunya. La penúltima? Fer un discurs en què descrivia Europa com un "jardí" i la resta del món com una "jungla". El polític europeu va afegir: "la majoria de la resta del món és una jungla, i la jungla podria envair el jardí", concloent que els europeus s'havien d'involucrar més en la política exterior perquè aquest escenari no es materialitzés. Polítics, periodistes i columnistes de tot el món han criticat amb duresa les paraules de Borrell. I ara, qui li ha dedicat una sonora bufetada que ha ressonat fins a Brussel·les, ha estat Baños.
Baños es fa ressò del que han escrit sobre Borrell al The New York Times: "El màxim diplomàtic de la UE, Josep Borrell Fontelles, va qualificar Europa d''un jardí' i el món 'una jungla', la qual cosa va provocar acusacions de neocolonialisme i racisme mentre la UE intenta aconseguir suport al món en desenvolupament". I Baños rebla el clau amb una frase demolidora que ensorra Borrell i el deixa més a l'alçada del betum d'on acostuma a estar. Especialment sagnants (i encertades) són dues definicions que li dedica al màxim diplomàtic de la UE, fugint de diplomàcies i dient-li a les coses pel seu nom: 'loser' i 'sotacarro'. Escriu Baños: "Un dels losers més grans de la història és aquest sotacarro. No ha fet res bé a la seva vida".
Brutal. Però matisem la frase final de Baños, quan diu que "no ha fet res bé a la seva vida". Una cosa sí que ha fet bé Borrell: el ridícul permanent i provocar vergonya aliena.