La darrera entrevista d'Antonio García Ferreras a José Manuel García Margallo és en boca de tothom. Per dos motius. El primer, per l'errada lingüística de l'ex ministre i candidat fallit a liderar el PP després de l'adeu a Rajoy. "Estoy muy agradecido por cómo han cubrido la campaña. La han cubrido con una enorme objetividad e imparcialidad, que es lo que caracteriza a una buena cadena de televisión". Cubrido per cubierto. Un error que ha servit per fer sang davant algú que sorprén que hagués utilitzat aquest terme equivocat:
Cubrido o cubierto, Margallo elogiava la manera com Al rojo vivo havia informat del procés de les primàries del seu partit. Però segons després, se'n fotia del mort i de qui el vetlla del mateix presentador i del programa al que segons abans li havia llençat floretes. Ferreras, per treure's del damunt el sanbenito que són la televisió que mou els fils de Soraya Sáenz de Santamaría, la "seva candidata", reproduïa unes paraules de l'ex vicepresidenta del govern negant rotundament que hagués interferit en la línia editorial de cap mitjà de comunicació, ells inclosos. L'ex ministre, en sentir-ho, assegura amb ironia que "Que la vicepresidenta no ha influido en los medios de comunicación, me parece, para decirlo suavemente y aplicando Corintios 13, hacer serias economías con la verdad, ¿eh?", preguntant-li a Ferreras si "ha sentit a parlar de María Pico", l'assessora i directora de gabinet de Soraya. El presentador respon "ya sabe que nosotros no nos dejamos". Llavors, Margallo no es talla un pèl i comença a riure, de manera incontrolada com si no hi hagués un demà:
El moment ha servit perquè els detractors tant del presentador de La Sexta com de Soraya esmolin la bilis i aprofitin per matar dos pájaros de un tiro.
Margallo es trenca el pit de riure, els detractors de Ferreras també. La que riurà serà Soraya com s'imposi finalment a Casado.