Telecinco és la cadena antropofàgica: devora els seus presentadors. Els eleva, els crema i els escup. Mercedes Milá o María Teresa Campos són exemples clars, però també col·laboradors tertulians. Si prenem una foto d'El debate de GH de fa pocs anys, tots els que aleshores semblaven estrelles ara viuen estrellats televisivament. Alguns s'enyoren de la TV, altres refan la seva vida. Un exemple:
D'aquesta foto només sobreviuen, en papers molt menors, Nagore Robles, Ion Aramendi i Torito. La resta no fan tele: Carmen Alcayde, Mireia Canalda, Ares Teixidó... i una cara molt coneguda Antonió Sánchez Casado. Un habitual dels programes de Jordi González, sempre fent seccions del cor a programes com Qué me dices, Ana Rosa, Tómbola, Día a día o els debats dels realities quan els presentava González. Ara explica com és la seva vida lluny de la TV a una entrevista al digital Jaleos.
A punt de fer 60 anys, ha tornat al món de l'art: "Trabajo mucho en casa ahora. Me dedico más a la historia del arte, a la historia del mueble. Hago investigaciones en el archivo de Palacio Real". Abans es feia ric ràpid, ara ja no: "Cuando empecé a trabajar en televisión me pagaban en cuatro días lo que ganaba en un mes en el museo. Pero desde 2008, los buenos cachés dejaron de existir. Se pasó a la nada". Ara és una altra època, on els comentaristes són els ni-nis de reality: Susos i Avileses. Casado dona una notícia, s'ha casat amb el seu nòvio:
"Que cómo está mi corazón? Estoy casado con un señor estupendo, que también me ayuda a pasar esta etapa de mi vida". Casado casado. Cazado.