Sap d'impossibles més que ningú. Com més difícil sigui un objectiu, més ganes, esforç i dedicació li posa. Araceli Segarra va ser la primera dona espanyola en arribar al cim de l'Everest. Està acostumada a viure per les altures, però això no li fa perdre el nord i tocar de peus a terra amb el que veu al seu voltant. I s'indigna tant o més que quan ha d'avortar una expedició.
@aracelisegarra
L'escaladora lleidatana, com qualsevol persona amb un mínim de sensibilitat, sap que el judici que aquest dimarts ha començat costarà que vagi coll avall. S'haurà de picar pedra amb piolets i grampons i no serà gens fàcil arribar al cim de la justícia. Però ella farà tot el que estigui en les seves mans per aportar el seu granet de sorra a la causa. Per això, perquè ella s'implica en tot fins el moll de l'os, no entén que hi hagi iguals com ella que no facin el mateix i que passin de perfil per la realitat: "Nos juzgan a tod@s porque yo pedí votar y ejercer mi derecho legítimo a expresarme. Menos postureo y más implicación por parte de deportistas, actores, pensadores y personajes con voz y criterio. Que son 9 los presos politicos en la cárcel". Missatge a navegants i a col·legues de professió que no es volen donar per al·ludits i que no es mullen exigint justícia:
Segarra és conscient que ser tan dràstica li pot portar animadversions, crítiques i pèrdua de seguidors i/o amistats. Però tant li fa: "No me importa perder seguidores, por publicar esto. Quien no pueda entender este derecho prefiero que abandone este muro". Més clar no es pot dir. I més alt, ella que sap de cims, tampoc. I per si a algú li queda algun dubte, un altre dels missatges que ha publicat recentment a les seves xarxes socials també tenia una forta càrrega crítica:
Una actitud que ha estat més aplaudida fins i tot que les seves fites per les muntanyes d'arreu del món:
Probablement Araceli Segarra tingui moltes ganes de tornar a cridar "Hem fet el cim!". Però no a un pic de 8.000 metres, sinó dins la sala del Suprem.