Fa uns anys, Aránzazu Aznar, que va adoptar el cognom de la seva mare, va aparèixer despullada a la revista Interviú "porque necesitaba dinero para mandar a mi hija a estudiar a Japón". Aquella portada va provocar que trenqués les relacions amb la seva família, concretament, amb el germà de la seva mare, l'expresident José María Aznar, i la seva dona, Ana Botella.
Ara, ella mateixa, coneguda com 'la sobrina díscola', torna a parlar de la seva família en unes declaracions per la revista Lecturas. I el pas del temps no ha fet que millori el que en pensa dels seus tiets: "Ya no son mi familia, los he borrado. Nunca les he pedido nada y menos dinero”. Aznar també assegura rotundament que mai els perdonarà “el daño que le han hecho a mi madre y a mis hijos".
L'exconcursant de Supervivientes, però, contra qui carrega més durament és contra un altre familiar, encara més directe que el seu cèlebre tiet. El seu pare. Per la citada publicació, Arán Aznar recorda l'infern pel que va passar, amb especial atenció a una frase colpidora, quan afirma haver estat violada pel seu pare biològic quan ella tenia només tres anys: “Debía tener unos cinco años cuando mi madre me contó que mi padre me había tocado. Me vinieron todas las imágenes, las recuerdo. Mis padres se habían separado, tenían régimen de visitas y no me devolvió”.
No va ser l'únic home que va abusar d'ella. També explica els maltractaments que va patir per part de la seva darrera parella sentimental: “Recibí muchas palizas. Una vez me rompió las costillas y me clavó una en un pulmón. Me provocó un neumotórax. Entonces, no me atreví a denunciar. Me amenazó con matar a mis hijos, me convertí en una esclava sexual”. Un infern que semblava no tenir aturador: "Me decía que yo estaba viva gracias a que él me lo permitía. Me encerraba en casa con llave, se llevaba mi móvil. Tengo mucha suerte de estar viva. Me pegó una paliza que casi me mata, me rompió una costilla, me lesionó la rodilla y me pateó. Cuando me iba a pisar la cabeza, llegó alguien y me salvó la vida, si no estaría muerta".
I per acabar-ho d'adobar, afegeix que va ser desnonada, que va passar molta gana i que va arribar a dormir en caixers automàtics i cotxes abandonats: "Llevo mi vida en una mochila, tengo tres bragas de los chinos". Una espiral de la que difícilment va poder sortir, afegint-hi en l'equació el consum de cocaïna i alcohol. Després de ser ingressada en un centre per la seva mare, va estar tres mesos: "El psiquiatra me puso un tratamiento, aún tomo pastillas. Había días en los que ni me levantaba de la cama, solo lloraba. De ese problema estoy totalmente recuperada".
Què demana ara?: “paz interior, no tener rencor, salud y amor”. De moment, comença a veure la llum al final del túnel, després d'haver muntat la seva pròpia empresa i haver començat una nova relació amorosa amb un home “que me trata como una princesa”