Arcadi Espada acaba la setmana com la va començar: en la misèria. El columnista català és dels que creu que anar a la contra atorga caràcter. Si tot el país condemna La Manada, ell exigeix informar de la vida sexual de la noia violada. Si la justícia torna a imputar Francisco Camps per corrupció, ell li escriu el llibre Un buen tío que defensa Camps com el millor gestor del País Valencià. Fins i tot Eduardo Inda li va dir a can Ana Rosa: "Eres un payaso y el periodista de cámara de Camps". Els més veterans recorden com en una xarxa de pederàstia al Raval els anys 90 Espada va defensar els pederastes perquè utilitzaven menors "solo para alivio masturbatorio y pulsión coleccionista". Alguns el van rebatejar Arcada Espada.
Telecinco
Espada és un dels fundadors de Ciutadans amb Boadella. Per entendre el seu odi explica al seu diari, el dia que es juga el Barça-Madrid, per què és anti-culer abans que madridista des que era nen: "Para mi misión, el feroz deseo de derrota azulgrana, necesitaba un aliado poderoso. De niño animaba al Betis, por mi familia, pero requería al Real Madrid". La seva "missió" no és altra que difondre l'odi, també cap a la seva persona. I segueix "Con Franco, se decía que teníamos que animar a todos los equipos españoles en las competiciones europeas, también al Barça, pero yo siempre deseaba que perdiera". En això sí era antifranquista.
EFE
Segueix fent de tonto útil del madridisme justificant-se: "También hay una razón estética: el azul y el grana forman una combinación de colores muy feos. Chirrían sobre el verde del césped. Nada que ver con el inmaculado blanco". I acaba amb un desig que l'ensorra en el seu complex d'inferioritat: "Es más importante para mí ganar el clásico 0-5 que la final al Liverpool". En això coincideix amb els culers: el Barça es deixa guanyar 0-5 si el club anglès guanya a la final de Kiev amb l'àrbitre robant el partit als de Florentino.
twitter Carlos Herrera
La Manada són aquests.