Arcadi Espada i Cayetana Álvarez de Toledo han tornat a demostrar-nos la seva sintonia. I no hi ha millor pegament per a la seva admiració mútua que treure a passejar una característica que tots dos comparteixen: El masclisme militant. La Marquesa portaveu del PP i l'excitat columnista s'han alineat per defensar Plácido Domingo de les acusacions d'assetjament sexual a 9 dones, un afer que és un "histérico linchamiento" per a la Cayetana, mentre que l'Arcadi ho emmarca dins de les estratègies de dones que "utilizan el sexo para obtener poder".
Les xarxes han reaccionat amb contundència per rebatre les teories, però sobre tot, el to despectiu, xulesc i paternalista d'aquesta terrible dupla. Sempre disposats a oferir-nos una lliçó magistral de la seva intel·lectualitat exempta de qualsevol rastre d'humanitat. Ni tan sols de prudència o de sentit comú. Serà perquè, precisament, han fet de la ofensa una lucrativa forma de vida. El 'matonisme' moral del seu discurs deixa en un segon o tercer pla allò que intenten expressar, perquè ho fan escopint a la cara dels seus lectors. Si els hi agrada, genial, benvinguts. Si no els hi agrada, al foc. Una forma de ser que encén les xarxes.
Cayetana i Arcadi tornen a sortir junts en les fotos. La foto de la vergonya masclista. Ja tenen alguna cosa a celebrar.