Arcadi Espada ha volgut contribuir a la desfilada de personatges incendiaris que durant aquesta etapa de confinament i coronavirus, fan classes magistrals de moral i intel·lectualitat. El resultat de l'exercici, a través d'una entrevista en el diari de Pedro Jota Ramírez, és la de provocar la repulsa generalitzada, tret, evidentment, la dels seguidors de la caverna. Ell sap de tot perquè ho ha viscut abans que la resta. I a més a més, millor. I punt. Per això alliçona, juga amb les paraules, o s'adorna amb símils ben àcids i acudits graciossísim. Tot, evidentment, si l'espai vital es redueix a una barra de bar, el lloc on somia tornar quan acabi el confinament. 

espada tem9

Arcadi Espada fora Chester Cuatro

Espada ens explica, amb la seva condescendència habitual, "que pienso poco". Però les estones que utilitza el seu cervell, les aprofita per vomitar sentències d'home cosmopolita, com que "no he aprendido nada porque no hay nada que aprender. Todas las metáforas sobre la enfermedad son una estupidez propia de periodistas de provincias". Cosmopolita i nostàlgic: "Los españoles lo único que han hecho ha sido obedecer, como obedecían a Franco. España es un pueblo obediente, temeroso de dios y de la autoridad. Es propio de gente tan obediente que eligen a una persona del tamaño de Sánchez." Clar, molt millor ens hagués anat amb ell al capdavant. O amb Rivera, fins que li va dir allò de "fora, bitxo". Per acabar d'arrodonir aquest tast del text, això sobre les relacions personals: "soy extraordinariamente cariñoso, soy muy afectuoso, incluso algo tocón. Pero soy un hombre mayor ya y no quiero que me metan en la cárcel, ¿sabes? Cada vez toco menos. En mi juventud, las chicas eran más permisivas, pero ahora nos gobiernan las monjas, y las monjas imponen sus hábitos". Suficient per avui, i potser per a una temporada. Anem a les reaccions. Com la d'Antón Losada, 'bon amic', o la revista 'El Jueves', que recomana els seus articles per "abonar el campo". Els tuitaires anònims també diuen la seva.

arcadi espada t5

T5

"A la vejez, viruelas", Arcadi. Que se't veu el cartró.