D'acord. Ho reconeixem. El titular és tramposet, perquè qui més qui menys ja sap que l'estat actual de l'humorista Francisco Rodríguez Iglesias, més conegut com a Arévalo, no és el de la fotografia que il·lustra l'article. Això era el seu prime, els 80 i els 90, amb les seves casettes d'acudits "de gangosos, de mariquitas, de camioneros, de andaluces", les gales de la tele, els espectacles a les festes patronals de pobles i ciutats de les españes... El de Catarroja, qui va començar al món de l'espectacle fent de bombero torero, s'ho va muntar força bé. Però clar, quan la societat va avançar, l'humor d'Arévalo es va quedar allà aturat. Moribund. Va trobar un salvavides amb Bertín Osborne, vivint una segona joventut així regulera i polèmica, però suficient per mantenir-se ocupat. Com el romanç estranyíssim amb Malena Gracia, un desgavell que no era més que una manera de cridar l'atenció. La cosa és que, avui en dia, a Arévalo se'l veu poc. Però ha reaparegut.
I com havia de ser? Aquesta sí que és fàcil. Llançant-se en planxa sobre el tema de la setmana, el mes, l'any o el segle. La revolta patriota contra Perro Sanxe i els pèrfids separates catalufos. Bé, Arévalo és més fi que tot això, mai no qualificaria així a tot un president del govern, ni tan sols a l'enemic independentista, o què dir de tot un rei d'Espanya, acusat de còmplice d'un cop d'estat encobert amb l'amnistia. Potser pensa barbaritats de tots ells, però les processa amb la seva oratòria treballada i acaba dient altres barbaritats que no sonen tan malament en les formes. En el contingut, ains. No descobrirem pas ara que Paco Arévalo és fatxa. Però, fa riure, clava el personatge. El secret? Què fa d'ell mateix. L'ha explotat tard, s'hauria fet d'or.
Arévalo ens ha regalat una perla de la seva collita exclusiva, gravant-se una al·locució a les masses al costat d'un bar restaurant que es diu "Dolores", tota una declaració d'intencions. Mestre. Va en una mena de ciclomotor tunejat amb adhesius de la marca de roba favorita dels fatxes, i ha inserit dos pals de banderes als frens. Per sort està aturat sobre la vorera, cosa que tampoc està bé, però si més no ni circula ni agafa velocitat. Veiem que una de les banderes és, òbviament, d'Espanya. De plastiquet d'aquells del basar, barata. L'altra no s'identifica en un primer moment, és un objecte onejant de color blanc. Un lema? Una consigna? Arévalo fent treballs manuals a casa seva per anar de mani? No. Estaria rumiant-se la seva arenga. 1 minut 46 segons Arevalíssims. Atenció perquè s'adreça al rei recordant-li el que va dir Franco al seu pare. Quina memòria selectiva.
No hagas RT
— No es país para fachas 🚮 (@teacher2o23) November 13, 2023
Arévalo, un referente cultural para los que quieren salvar a Espaaaaña del declive democrático.
Falta José Manuel Soto, Pitingo y Vaquerizo.
pic.twitter.com/v5tQDTzLRk
La cosa té focs d'artifici i tot, perquè en el moment que Paquito menciona el nom del monarca, la bandera blanca no identificada cobra vida. Oneja més fort que mai, potser és un missatge del més enllà. És l'ensenya de VOX. Misteri resolt, si és que n'hi havia cap. Potser és el més moderat de la formació d'Abascal, dels que encara el tracten de Majestat, amb tracte llepa i de vassall. Ara, que el veiem desmillorat, no li està fent bé l'èxtasi d'aquests dies. Li ha agafat massa gran, llàstima que no fos als 80. O abans, per què no. Aleshores sí que vivia bé, i amb llibertat. Oi, Paco?
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!