Hi ha una generació d’humoristes del segle passat que afortunadament han arribat als nostres dies sense pena ni glòria. Els acudits misògins i homòfobs que feien alguns còmics anys enrere serien, per sort, intolerables avui dia. És el que els ha passat a Josema Yuste i Millán Salcedo de Martes y Trece, sense més lluny, que la nit de Cap d’Any de 1990 van donar la benvinguda al nou any amb el tristament famós gag “Mi marido me pega”.
Un altre d’aquests humoristes malaguanyats és Arévalo. Després de passar un munt d’anys de gira amb Bertín Osborne pels teatres d’Espanya amb obres com “Mellizos”, a l’actor valencià que es va fer famós pels seus “chistes de gangosos y mariquitas” ja no se l’escolta pràcticament ningú.
El seu humor caspós, que triomfava anys enrere en alguns sectors, provoca ara la vergonya aliena d’un munt de persones. Les crítiques pel seu masclisme i la seva homofòbia, una constant. Com que els acudits d’Arévalo ja són un bluf, l’actor valencià ha decidit que era el moment de fer una passa al davant per tornar a estar en boca de tothom. Primer ho va intentar col·laborant amb Vox per omplir alguns dels seus mítings. Però res de res. Ara, Arévalo babeja amb Cristina Pedroche presentant les Campanades a Antena 3 i després explica que vol recuperar els fans perduts i que per fer-ho començarà a vendre samarretes amb estampats de les seves cintes de cassette.
Però a la xarxa gairebé ningú el suporta i un munt de persones se li han llençat a la jugular.
Sembla que la carrera d’Arévalo al món de la moda serà força curta. Encara no s’hi ha posat i ja l’engeguen a dida. Vendre samarretes per continuar menystenint les dones i els homosexuals? No! Afortunadament, ja gairebé ningú vol saber res d’ell i del seu humor poca solta, ridícul i carrincló. “Bete" a dormir.