No falla. Quan algú crida i s'ofèn perquè li diuen masclista o homòfob, i la seva resposta és "tengo muchos amigos gays" o "siempre abro la puerta a las mujeres", és que estem davant d'un masclista i homòfob de la vella escola. I l'humorista Arévalo, per molt que li pesi, és un d'aquests espècimens. No teníem cap mena de dubtes, però la seva intervenció a 'Viernes Deluxe', una opereta que no representarien ni al teatre més ronyós i caduc de la Península, va tornar a subratllar la naturalesa de l'individu.
Francisco Rodríguez Iglesias, més conegut com el 'cuentachistes de mariquitas y gangosos' oficial del regne, va tornar a gaudir d'uns minutets de glòria televisiva, que fa segles que no els tenia. Anava a un enfrontament contra la seva exparella, la cantant Malena Gracia, famosa en el seu temps per fer xous inclassificables amb Yola Berrocal, Sonia Monroy, etcètera. Tots dos han partit peres i van aprofitar per explicar-ho a tota Espanya, preocupada que estava per les seves peripècies. Un desgavell des del minut 1: que "si entro a plató", que si "no entro", que si "mi representante", que si "el caché", que si "Benidorm"... Terrorífic. La Malena l'acusava de pesat i acaparador, ell responia acusant-la de muntatgista i d'haver-lo abandonat sense una explicació plausible. La conversa va ser un bucle soporífer, esquitxat amb acusacions de masclisme i la resposta irada del còmic, que argumenta que no ho és perquè "voy al mercado y me hago la comida todos los días". Vaja, un abanderat del feminisme. Volem una plaça, un carrer o una estàtua. I la volem ja.
L'espectacle, que feia clapar els espectadors, arribava al punt culminant mentre Gracia explicava les discussions de la parella. Una de concreta: van marxar a passar a Gandia a passar un cap de setmana, però no en plan enamorats. Tenien 'carabina': un amic "homosexual" de la seva nòvia amb el que va sortir de festa "hasta las 5 de la mañana", quina tragèdia. La seva insistència en remarcar la condició sexual d'aquest tercer feia ensumar la torrada. Gracia li advertia: i què que sigui gai?. Arévalo, que molts van confondre per raons evidents amb el comissari Villarejo, estava on fire: "no te permito que me llames homófobo. Soy un tío normal, conozco a muchos gays. Tengo dos primos que lo son". Ummmm. Sospitós. Caminava per la corda fluixa i es va estavellar, despertant l'audiència sobtadament. Una, Pilar Eyre, que esperava el simulacre d'entrevista posterior a Josep Ferré. Les paraules màgiques van ser: "un hombre de verdad es el que no es gay". Bingooooo.
De cop i volta, tot el 'xiringuito' a terra. Tots els seus esforços per semblar modern, obert i tolerant, a fer punyetes. Una frase calamitosa i apa, a dormir novament a la caverna. Les xarxes el trinxen. I amb raó.
Televisió de qualitat, constel·lació d'estrelles, visibilització i defensa de les dones i els col·lectius LGTBI+... Telecinco ven molt de fum, però no és més que això: fum. Quan desapareix tornem a veure la caspa i la naftalina. Quina temporada ens espera. Que torni Jorge Javier Vázquez, perquè sense ell això (i amb María Patiño al capdavant) no hi ha qui ho suporti.