Va ser un dels reis de les benzineres espanyoles als anys 80. Els seus cassettes d'acudits d'homosexuals, discapacitats, dones, estrangers, gangosos, etcètera, és venien com xurros. Era una altra època, en la que la correcció i el respecte per les minories i els menys afavorits no anava de la mà dels "humoristes". I encara menys dins la seva rovellada ment. Va ser l'època daurada de Francisco Rodríguez Iglesias, més conegut com Arévalo, que un cop passat la seva etapa d'èxit es va embarcar en una aventura teatral de dubtosa qualitat i pitjor gust amb Bertín Osborne, fins que la seva relació d'amistat va saltar pels aires per una foto d'una paella amb el rei Joan Carles.

Arevalo REY @arevaloOK

@ArevaloOK

arevalo bertin @abc.es

@abc.es

D'aquella relació de col·legues sí que va quedar un nexe d'unió: la seva admiració per VOX. Cadascú, a la seva manera, ha mostrat el seu suport a Santiago Abascal i la seva pandilla. Arévalo ho va fer recentment a través d'una piulada, i el seu compromís polític continua després de les eleccions del 28-A. 

Un nou perfil política li ha obert un nou horitzó professional: El de comentarista polític. Una faceta que el programa Versió Rac1 de Toni Clapés ha sabut explotar i de valent, a través de l'entrevista que l'ha realitzat Marc Serra. La conversa ens deixa moments memorables, com el desencís del còmic pels resultats del partit d'ultradreta. Ell era un dels convençuts de que VOX arrasaria a les eleccions, i els 24 escons l'han deixat com a nosaltresels seus acudits: freds. Per això, demana un nou recompte electoral, com ha sol·licitat VOX (al·legant haver descobert un gruix de vots nuls). Sí, fins i tot potser hem passat per alt una bossa de 10 milions de vots a la gent del "aguilucho". I vet aquí que tenim l'Arévalo per alertar-nos de la situació. "Se suposava que arribaria als 70 escons. Hi ha influït la Setmana Santa i que hi ha hagut desconcert, també: la gent no sabia què havia de marcar"

arevalo @laresistencia

Movistar+

Clar, home, clar. Segurament és la primera vegada que participes en unes eleccions. I "los rojos y separatistas" ni tan sols et van donar un manual d'instruccions. Ni un trist dibuix. Ains, pobret. "És molt complicat". També n'és de complicat no pixar-se de riure. Però no per que sigui graciós, sinó perquè fa pena. Tanta pena com sentir-lo explicant-nos la veritable història d'Espanya, la "grande y libre":  "Espanya es va conquerir per ser Espanya. Els Reis Catòlics la van consolidar, i els moros, fora. És així. Ara nosaltres reconquerim". Apa, puja al cavall. I ves tirant.

L'aspirant a estadista també s'ha ficat a analitzar els possibles pactes postelectorals, i ves per on, ens fa una revelació que canviarà el món: "No sóc d'esquerres. Pactar amb Ciudadanos estaria molt bé". Un més que s'afegeix a la pinça per aconseguir el pacte PSOE-C's, que potser faria més suportables les ferides del 28-A. Des d'aquí, Arévalo, gràcies per compartir la teva saviesa. El teu criteri. La teva moderació. Espanya ho necessitava. Tant, o més, com perdre't de vista com a "artista".