Una de les cares més estimades a Catalunya és, sens dubte, la de l'Arnau París. El xef de Cuines enamora els espectadors de TV3 amb les seves receptes, els seus plats, la seva manera de cuinar, la seva simpatia, el seu somriure sorneguer i la manera tan particular com té d'acostar-nos els millors plats de la gastronomia catalana, passats pel seu sedàs de cuina d'avantguarda. Crack total, després de guanyar una de les edicions de Masterchef de TVE, algú va tenir l'encert i la vista de fitxar-lo per Televisió de Catalunya i comptar amb ell molts migdies.

 L'Arnau, però, no sempre va guanyar-se la vida entre fogons. Hi va haver un temps on el seu talent a l'hora de preparar plats encara estava per descobrir. Potser a casa feia les delícies dels seus a l'hora de fer el dinar o el sopar, però quedava en la intimitat de casa seva. Perquè l'Arnau, durant molt de temps, abans que el descobríssim al talent culinari de TVE, abans que Pepe Rodríguez, Jordi Cruz i Samantha Vallejo Nájera el triessin com a just vencedor de la seva edició de Masterchef, es guanyava la vida fent de comercial. No ens estranya gens, ja que al programa, com també demostra a Cuines, ja es veia la labia que tenia i té el bo de l'Arnau, el piquito de oro que enamora a l'hora de parlar d'ell o de les seves creacions culinàries.

Una època, però, on no aconseguia vendre tot el que hagués pogut. Per què? Per ser d'on era i parlar com parlava. L'Arnau, català, i amb un marcadíssim accent català, va fer de comercial d'aixetes. Però sovint, quan voltava per Espanya per vendre el seu peix, o les seves aixetes en aquest cas, veia com li barraven el pas, li tancaven la porta als nassos, només pel fet de ser i parlar català. Ni se l'escoltaven a la que detectaven el seu accent. En un podcast ho ha recordat: "Jo era molt bon comercial, però a mi em va agafar l'època Puigdemont. Jo entrava per la porta 'y como yo no tengo acento catalán'...", diu amb tot el sarcasme del món, "ja des de la porta feien: '¿catalán? Pues no te voy a comprar". Catalanofòbia indissimulada. I ell, fart, fins els nassos: "Estic fins els collons". Què va fer per girar la truita?: "Em vaig fer amb un calendari de la Guàrdia Civil, bandera espanyola, l'escut... i me'l fotia a la cartera. Entrava al client, i ells: '¿catalán?', i jo: 'le doy la targeta y me voy'. I llavors queia (deixava caure) la bandera espanyola. I ells: '¿cómo? ¿qué haces tú con esto?', i jo: 'ai, perdón, perdón, es que mi tío está en el cuerpo'... que és mentida, eh?". Els possibles compradors, al·lucinant: "¿Pero tú no eres catalán?". I ell, se'n refotia: "Sí, pero 'de los buenos'... I llavors feien: 'Bueno, a ver, siéntate aquí, chaval'":

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!