Hi ha crítiques... i crítiques. Hi ha preguntes... i preguntes. Ara bé, també hi ha respostes i respostes. Fins i tot, podríem dir RESPOSTES, en majúscules, negretes i llums de neó, si cal. I la d'Arnau Tordera, cantant i compositor del grup musical Obeses, és per emmarcar. El líder de la banda de Tona ha compartit la "crítica constructiva" d'un tuitaire que ha descobert la seva música. El que ha sentit l'ha agradat molt. Tot menys un detallet, una minúcia: "¿Por qué todo en catalán? Podríais abriros a un público nacional o por lo menos en los dos idiomas". Que li "mola mucho" la música, però que cantin en cristià, home, que no s'entén res. Ep, en bon plan tot. "Amigos para siempre", i tal. Els espanyols sempre tan sensibles, oberts, tolerants... i amb problemes d'idiomes.
Ara bé, si la crítica era constructiva, la resposta construeix, reforma i mobla. Tordera li ha donat 5 raons de pes per cantar en la seva llengua. Un croquis, vaja. "Perquè és la meva llengua, perquè és una llengua literària, perquè em dóna la gana, per responsabilitat i compromís amb els qui l'han portada fins a mi i perquè és la més bella de les llengües cantades". Que trii la que vulgui el nou fan, la que més l'agradi, o la que menys el molesti. El que descartem, segur, és que el tuitaire reflexioni i obri la seva ment per entendre que catalans, bascos o gallecs parlen el seu idioma per la mateixa raó que els espanyols ho fan en el seu. Això, com a mínim. La reacció de Tordera ha estat aplaudida, fins i tot per un Òscar Andreu que ha compartit una experiència similar.
"[...] primer, perquè és la meva llengua; segon, perquè és una llengua literària; i, tercer, escric en català perquè em dóna la gana."
— Arnau Tordera I (@ArnauTordera) 24 de enero de 2020
I hi afegiré, quart, per responsabilitat i compromís amb els qui l'han portada fins a mi i, cinquè, pq és la més bella de les llengües cantades. pic.twitter.com/jt6VSZn5VE
Si he de sotmetre la meva música a altres principis que no emergeixin de la meva essència creativa, sigui l'idioma o sigui l'estètica, allò no serà la meva música. I podria acumular xifres envejables, però m'avergonyiria.
— Arnau Tordera I (@ArnauTordera) 24 de enero de 2020
Sempre, i sense cap dubte, abans precari que impostat.
Fa sis o set anys (potser 8), després d’un concert amb la meva banda a Tgn se m’acosten quatre paios i un d’ells va i em diu «Nos lo hemos pasado muy bien, pero... una pregunta: entre canción y canción, ¿por qué hablas en catalán?» Constructivament, mai no en tenen prou.
— Òscar Andreu (@OscarAndreu) 24 de enero de 2020
Amb dir : Por que me sale de los cojones, ja ho tindries.
— Free Folk (@MargonBcn) 24 de enero de 2020
Aviat diran que si parlem català alliberem més CO2 a l'atmosfera. 😶😶
— Belhcarbon (@belhcarbon) 24 de enero de 2020
I sisè perquè res li impedeix seguir gaudint de la música en una llengua que no li és pròpia. Això sí que és ser curt de mires.
— en Roger (@en_roger) 24 de enero de 2020
"Abriros a un público nacional", diu. Ens titllen de provincians sense ni adonar-se'n. El supremacisme castellà és tan profund com banal.
— Jordi Torra Oliveres (@torrajordi) 24 de enero de 2020
Jo sempre he pensat que us podrieu obrir pas al mercat asiatic, però clar... s'ha de tocar el coreà, el japonès, el mandarí... ei! és critica constructiva, la musica mola molt! pic.twitter.com/wQYnhjyv5O
— Cesc (@kamencesc) 24 de enero de 2020
És com el dia de la marmota versió 150 anys, és el mateix que li deia Galdós a Oller.
— Dolors Clotet Martinez (@dolors_clotet) 24 de enero de 2020
Ja posats, que escrigui ell en llengua intergal·làctica....
Oi que els espanyols canten temes en "anglès" sense tenir gaire idea de què coi estan dient? Doncs apa, que no és tan greu. Sempre poden fer el "guachugueiguachuguei" de tota la vida. Només que ara ho faran "en català", com quan l'espanyolisme diu Pushdemón, Cheks Fàbregas o no saben llegir rètols com "jardí tancat per condicions climatològiques". Ànims. I petons per a tothom.