No hi ha millor cadena de televisió per protagonitzar un programa que TV3. Els periodistes i presentadors de la canal catalana per excel·lència s'han convertit en uns dels personatges més famosos de Catalunya. De fet, estem convençuts que no hi ha cap espectador de televisió catalana que no hagi vist mai la cara de Toni Cruanyes, Helena García Melero o Francesc Mauri. Això és el que té la cadena, que cada personatge que surt ho peta. Els espectadors de TV3 cada vegada que encenen la televisió poden trobar de tot: notícies, concursos, esports... i, fins i tot, cuina. Cada tarda, després de dinar, veiem com algun dels cuiners de la cadena sorprèn els espectadors amb un plat espectacular. Tot i haver dinat, sempre fan agafar gana, mal moment per qui ha de controlar la dieta. Unes de les receptes que més ens agraden són les que presenta Arnau Paris, amb un pim-pam.
El cuiner va arribar a la cadena després de brillar en el seu pas per 'Masterchef', guanyant la seva novena edició. La seva manera de cuinar, d'expressar-se, els seus plats i el seu somriure han meravellat a tota l'audiència i s'ha consolidat com un dels presentadors preferits. El xef és un crac i és fantàstic escoltar-lo quan parla en alguna entrevista. Tot i això, Arnau no ha basat tota la seva vida en la cuina. Suposem que en els dinars familiars devia fer el menjar ell, per passió, però quan era més jove va treballar d'altres oficis que, òbviament, no li agradaven tant com perdre's en l'olor d'uns fogons. El xef va treballar de comercial d'aixetes per Espanya i, tot i el seu talent per enamorar a l'oient, va ser rebutjat en molts casos per ser català. És a dir, va ser una víctima de catalanofòbia.
L'Arnau mai ha volgut amagar ni el seu passat, ni aquests casos que sempre ha denunciat en públic. En una entrevista amb 'Els teloners' de RAC1, ha ampliat la seva experiència i ha explicat a l'audiència una estratègia que li funcionava quan detectava la mínima catalanofòbia. "Jo anava per les Espanyes, per algunes zones d'Espanya i em deien: 'catalán, empresa catalana. No te voy a comprar'". El plató es queda amb un pam de nas i el xef no vol posar-los a tots al sac: "No tothom, no tothom, alguns clients". L'Arnau, a part de ser un cuiner espectacular, també és un comercial fantàstic i va desenvolupar una estratègia: "Vaig dir estic fins als collons. Porto 15 dies voltant per aquí i jo el que vull és vendre i em vaig fer amb un calendari de la Guàrdia Civil, l'escut, la bandera espanyola i me'l vaig fotre a la cartera". Llavors quan li deien alguna cosa de Catalunya actuava d'aquesta manera: "Un moment, que le dejo una tarjeta por si tiene alguna duda. I obria hàbilment la cartera i, pam, queia el calendari".
Quan els compradors veien el calendari reaccionaven sorpresos: "Oh, pero, esto...". L'Arnau responia com un comercial: "No... es de mi tío que está en el cuerpo... Soy catalán, pero de los buenos". Una vegada havia aconseguit interpretar l'escena perfectament, el cuiner venia com el que més. El plató es pixa de riure, però realment la situació és molt trista. Arnau reconeix que va vendre aixetes gràcies a la Guàrdia Civil i a Puigdemont amb una estratègia espectacular. El xef de TV3 té gràcia explicant, inclús, històries catalanòfobes desagradables. Si venia aixetes d'aquesta manera, és impossible que amb totes les eines que té no ens convenci de cuinar els seus plats de TV3. Encara sort, per a ell i per a nosaltres, que al final es va conèixer públicament el seu talent per la cuina. Arnau Paris, exquisit, com sempre.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!