"Són uns maleducats i uns covards! A la presó hi ha molta més humanitat". Ningú com Jordi Turull havia resumit de manera tan demolidora i real la manera de fer i de ser dels membres de Ciutadans. Quan penses que no poden superar-se i provocar més vergonya aliena, sempre et sorprenen. Rivera, Arrimadas, Cantó, Roldán, Carrizosa... Viuen de la crispació com un voltor de la carronya. I de fer paperots estèrils de cara a la caverna mediàtica. Que cada vegada els vota menys gent? Tant els hi fa. Són com l'escorpí de la granota.
Sergi Alcàzar
Les darreres 24 hores s'estan cobrint de glòria. Al Parlament de Catalunya, xou lamentable de Roldán i Carrizosa a crits de "delincuente, delincuente" dedicats a Torra i assenyalant Roger Torrent com uns macarres. I al mateix escenari, a la comissió del 155, vomitant la bilis habitual i marxant de manera xulesca sense sentir la resposta de Junqueras. "Misèria política", ha definit Pilar Rahola. "Ganes de vomitar", apunta la periodista Laura Fa. És el que desperten en la immensa majoria, exceptuant els quatre palmeros del partit que els hi riuen les gràcies, com els covards que a l'escola li fan la rosca al perdonavides de torn. Ridícul al Parlament i ridícul a les televisions. Perquè mentre Roldán feia de marca blanca d'Arrimadas, l'original apareixia (Oh! Sorpresa!) a El programa de Ana Rosa.
Telecinco
Ja trigava Ana Rosa en entrevistar Arrimadas. I la cap visible del partit ha fet el seu particular suc de taronja, acusant els presos polítics de parlar en nom dels catalans, exactament el mateix que ha fet ella: "Muchos catalanes tenían ganas de que le dijéramos a la cara a los presos del 'procés': que NO hablen en nombre de Cataluña, que pidan perdón, que cumplan la Ley".
Però el seu discurs ja no el compra ningú. S'han autoadjudicat el paper de flautistes d'Hamelin quan en realitat la xarxa els veu com els altres personatges del conte: