Comença la temporada d’Eurovisió i des d’En Blau hem volgut reunir a sis noves veus del panorama musical català perquè es mullin sobre el festival. Què n’opinen del concurs més longeu de la televisió? Catalunya hi hauria de participar? Estarien disposats a representar-hi el nostre país? A la dotzena d’artistes catalans que ja han dit la seva, s’hi sumen ara Salva Racero, Magalí Sare, Ginestà, Cesc Sansalvadó, Sara Roy i Sabor de Gràcia. Qui s’enduria els 12 punts?
Salva Racero (Manresa). Exvocalista del grup de rock més sonat de Catalunya, Lax’n’Busto.
“Tot el que siguin músiques i cultures diferents de la nostra és interessant. Recordo el triomf de Måns Zelmerlöw l’any 2015. A Suècia hi ha una gran indústria musical. M’agradaria defensar Catalunya al certamen amb amor i professionalitat, encara que la candidatura l’hauria de sentir molt, fins i tot, ser partícip de la composició i producció. Cap sentit té cantar una lletra que t’han escrit. Això és un dels principals errors de l’Estat espanyol. Trien només el producte”.
Magalí Sare (Barcelona). És la veu del darrer anunci estiuenc de la cervesera Estrella Damm.
“Eurovisió és una excusa per escoltar altres llengües, però cada cop s’hi canta més en anglès. Penso que s’està traint la idea inicial del format. A més, Espanya mai hi ha participat en un altre idioma que no sigui el castellà. Tot plegat em fa molta ràbia perquè s’està escapçant la diversitat europea. Admiro Salvador Sobral i la seva victòria el 2017. M’encantaria representar el Principat amb un tema equilibrat, senzill i de missatge social per commoure al públic”.
Ginestà (Barcelona). Va guanyar el Premi Enderrock al Millor disc de cançó d’autor (2019).
“El concurs és com anar a un programa de premsa rosa, a dins, tot és glamur i, quan en surts, veus que estàs al polígon industrial de Polinyà. Valorem positivament l’impacte que va tenir Conchita Wurst el 2014. Sempre estarem al servei del nostre país, inclòs per anar a fer el ridícul per Europa, tot i que mai donarem legitimitat a Israel. Hi participaríem amb una cançó pròpia, algun punt rascaríem. No obstant això, TV3 quedaria endeutada de poder competir-hi”.
Cesc Sansalvadó (Barcelona). Les seves actuacions en el metro de Barcelona s’han fet virals.
“Es tracta d’una trobada global polititzada. No l’he seguit gaire de prop però, recordo especialment els finlandesos Lordi el 2006 amb aquelles disfresses de monstres. Seria increïble trepitjar l’escenari eurovisiu abanderant la nostra llengua i cultura. Hi aniria encantat amb l’estil que ja em caracteritza, amb una melodia orgànica i tocs acústics i, sobretot, buscant la proximitat amb els teleespectadors com si es tractés d’una de les meves interpretacions de carrer”.
Sara Roy (Manresa). Va fer de mandarina a la tercera generació de les Macedònia (2012-17).
“M’encanta l’intercanvi cultural que hi ha, però que la política s’hi acabi ficant és l’aspecte que menys m’agrada. L’any passat, penso que en Miki va fer un gran número i, amb el seu carisma, va aportar un esperit ben festiu a la celebració. Catalunya té un estil musical molt característic. Seria bonic fer arribar el català a tot el món amb un dels meus temes o, millor encara, poder competir-hi amb una proposta conjunta amb altres cantants de l’escena catalana”.
Sabor de Gràcia (Barcelona). 25 anys de trajectòria, el grup de referència de rumba catalana.
“Quan érem petits, hi guanyava la millor cançó. Ara, és un espectacle (sobretot a partir del Chiquilicuatre) però, també és un aparador per a promocionar-s’hi. Recordem el triomf de Céline Dion el 1988. Nosaltres som gitanos i hi aniríem fent el que sabem fer, música canyera amb ball, palmes i guitarres. Seria una festa de colors, i estem segurs que, amb la nostra autenticitat, podríem aconseguir el podi o, si no, almenys classificar-nos en les primeres posicions”.