No falla: Arturo Pérez-Reverte obre la boca i munta un bon pollastre. L'escriptor, acadèmic, excorresponsal de guerra té una habilitat marca de la casa: que les seves reflexions, sempre recolzades en el seu domini de la llengua espanyola, es converteixin en una font inesgotable de polèmiques. Segurament perquè el comú dels mortals no estem, ens incloem, a la seva altura. Serà això. La seva darrera visita a 'El Hormiguero' de Pablo Motos no ha estat pas una excepció. Molts teleespectadors i especialment teleespectadores s'han quedat de pedra amb un dels passatges de l'entrevista, però no per genial o entretingut, si no pel que consideraven com un rampell masclista de primer ordre. Molt ben dit, entonat i articulat, com a bon mestre del llenguatge, però amb un rerefons que no ha agradat a un sector de l'audiència. L'origen de tot plegat, "l'elogi" que ha fet de la condició femenina i de les dones: per què són millors que els homes, segons Pérez-Reverte.
Motos i el seu convidat, després de parlar del nou llibre de l'autor, de política, educació o vivències sorprenents com l'atracament a un banc en el que va participar a Eritrea el 1977, tocaven dos qüestions sensibles: l'amor i les dones. Sensibles, sí, perquè el plató d''El Hormiguero' no sembla el millor espai per tractar-los, més que res per l'històric de polèmiques en les que s'ha acusat al presentador valencià de 'cuñado' i masclista. Reverte, sempre amb la llengua esmolada, ha començat dient això: "Los grandes avances del hombre en cuanto a compresión del mundo pasan siempre por las mujeres. Ellas tienen una información, incluidas las mujeres tontas, que es muy útil”. Bé, què podria sortir malament, oi?
Pérez-Reverte és un gran observador. De fet és la seva gran font d'inspiració, literària, periodística i fins i tot tuitaira. De l'observació ha obtingut enormes aprenentatges, o si més no és el que n'assegura. En el cas de les dones, afirma que "he aprendido que las mujeres tienen una manera de mirar y unos silencios que el hombre no". I això, estimades lectores, es tradueix en que "una mujer callada puede enseñarte más que diez hombres hablando”. Aquest és l'elogi en qüestió. Una dona callada és una dona sàvia, per si no ho havien entès. Sí, és una temeritat interpretar l'Arturo, però hem vingut a jugar. Exactament això és el que s'ha entès en moltes llars que miraven el xou d'Antena 3, i que ha enfurismat moltes espectadores. També d'homes, és clar.
Pérez-Reverte argumentava que si les dones tenen aquestes aptituds és per haver estat sotmeses pels homes durant tant de temps. Que això ha multiplicat la seva capacitat d'observació, la lucidesa, i tal. Sí, pot servir d'atenuant, però en tot cas hi ha qui s'ha sentit menystinguda i ha recordat aquella frase tan de machito ibérico de "calladita estás más guapa". Entre les respostes a l'escriptor i autor de la reflexió (també hi ha molts que li han aplaudit, és clar, hi ha de tot davant de la pantalla de tv i de Twitter) destaquem "y una mujer hablando más que diez hombres bailando", "indecente, me parece muy machista", "debería hablar menos y escuchar un poquito más".
Reverte té fans a dojo. També detractors que no el suporten. I que li dirien allò de Neruda de "me gusta cuando callas porque estás como ausente". Però no amb to poètic. Més aviat literal.