Per sort o per desgràcia, a Arturo Pérez-Reverte el coneixem molt i molt bé. L'escriptor, periodista, combatiu tuitaire i lletra 'T' de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola és també "de mecha corta". L'agrada allò d'anar a la guerra, potser un record del seu passat com a corresponsal en conflictes bèl·lics. Fiquin tot això en una coctelera i el resultat és una probabilitat del 100% de que algú pregui mal. Per exemple, el col·lectiu d'enquestadors telefònics. Sí, Arturo, són trucades que de tant en tant molesten. I més a l'estiu. Però d'aquí a l'escarni públic de titllar-los d'imbècils, i justificar-ho perquè no saben expressar-se tan bé com tu, doncs et fa quedar (una vegada més) com un "cascarrabias hiperilustrado".
Sexe? O gènere?. Quin dilema tan profund. Per sort, tenim a l'acadèmic per fer allò de "la letra, con sangre entra". Tot i que, i amb tot el respecte i la humilitat del món, no sigui que ens convertim en els pròxims atonyinats (cosa gens descartable per d'altra banda), tampoc s'ha de ser un "lumbreras" per entendre el que la RAE diu sobre tots dos conceptes.
En tot cas, Reverte segueix "en sus trece", i del seu castell inexpugnable no el treu ni Deu. I molt menys, les hordes d'ignorants que utilitzem les xarxes socials, que han gosat d'oposar-s'hi al "espadachín de las letras españolas".
"Aviso a navegantes" i a enquestadors telefònics: Ja sabeu que us espera si li foteu la becaina a l'Arturo.