Arturo Pérez-Reverte generant polèmica. La frase forma ja part de la quotidianitat. Què fa diferent aquest episodi? Que té com a protagonista al gran heroi de l'espanyolismeu: El Cid Campeador. L'escriptor i excorresponsal de guerra dedica la seva última novel·la ('Sidi', Alfaguara) al personatge favorit de la llegenda pàtria, la icona pop dels nostàlgics de La Reconquista. Però no per lloar-lo i prou, com s'haguessin esperat els seus fidels. No, el que fa és desmuntar i arruïnar el relat establert, enfurismant el sempre irascible col·lectiu. "En el Cid hay un 20-25% de verdad y un 75-80% que es leyenda". I de la realitat que ha fet servir per escriure aquest llibre extreu conclusions demolidores: No era un voluntari carregat d'ideals, sinó un mercenari mogut pels diners. Valent i guerrer, sí, però de pagament.
Ho explica l'escriptor a una entrevista amb National Geographic, que demostra la capacitat de l'autor per fer bullir l'olla i provocar amb temes espinosos: "Prefiero tener al lado a un mercenario profesional y bien pagado antes que a un voluntario entusiasta. Porque al voluntario lo mueve el ideal; y el ideal, a veces muy a menudo, la realidad lo destruye". Una clatellada que sona a ultratge, tal i com "eso de que El Cid era un patriota español es mentira. Primero porque España no existía como tal". No, era un territori "turbulento, sangriento e incierto", on el Cid es va vendre al millor postor. L'Arturo afegeix que, de fet, tots som mercenaris. Tots tenim un preu, ell el primer. Però, com és que l'espanyolisme el té com heroi intocable, i la Reconquesta com la gran fita patriota? Per herència del franquisme, que els va utilitzar com a símbol: "Patriotismo barato para justificarse en una ideología de la que carece". Les crítiques no s'han fet esperar.
Després de fer una nova muntanya "d'amics", i assegurar-se uns quants milers d'exemplars venuts extra, el mateix autor explica el truc: "Cuento historias y cobró por ello. Yo vivo de esto y mi trabajo es contar historias. Yo no tengo ningún objetivo moral. Podría contar historias de violadores igual, sin ningún remordimiento y sin ningún complejo". Però fins i tot, sent tot fruit de la ficció literària, hi ha qui s'estira dels cabells per 'l'abús', pel suposat foc amic La feina ben feta d'un mercenari. De les lletres, és clar.