L'any 2017, el programa Gran Hermano va fer la seva darrera edició amb concursants anònims. Li van posar el subtítol de Revolution, i allà vam conèixer una concursant andalusa que es diu Laura Velasco. La jove va tenir molts moments de discussió i mals moments amb algun dels exconcursants, però res com el que malauradament continua passant a la vida real cada dia. Qualsevol 8 de març i reivindicació continua sent necessària mentre continuï passant el que va haver de patir la jove recentment quan viatjava en un tren. Un assetjament miserable per part de dos homes, dos éssers menyspreables, que la van insultar, vexar i atemorir amb els seus gestos i les seves paraules.
Laura Velasco a 'Gran hermano' (Telecinco)
Explica Velasco que viatjava en un vagó en un trajecte de sis hores d'un tren Intercity de Renfe quan va ser assetjada sexualment. Explica que quan va entrar, el seu seient i el del costat, estava ocupat per dos homes d'uns 25 anys. Ella va decidir seure al davant d'ells, amb la decisió que si venia algú on ella estava asseguda, els hi diria als nois que s'havien equivocat de seient i que aquell era el seu. I només seure, comença un infern d'improperis i frases que va haver d'escoltar i que ells anaven dient impunement. Frases sobre el seu físic o sobre el seu escot ("voy con un chaleco de lana y cuello vuelto"), la seva cara o el seu cos ("vocabulario excesivamente soez, pero lo tolero"). Fins que decideixen posar el mans lliures i parlar amb un tercer.
Laura Velasco (@soylauravelasco)
Llavors ja van traspassar qualsevol línia vermella (de fet, la van traspassar amb la primera frase que li van dir en veu alta només veure-la, fent-la sentir incòmoda). Emparats en la força de ser todos contra una, els dos homes del vagó i un tercer, via mòbil, van començar a proferir comentaris encara més vomitius. Els hi diu l'amic des de la distància: "¿Y la putilla del 213, qué?". Un d'ells treu el mans lliures i li diu: "Cuando llegue a Sevilla me detienen por violación o alteración del orden público". Allò va ser la gota que va fer vessar el got de la paciència de Velasco, que acte seguit va anar a parlar amb el revisor. La solució, però, la va fer enrabiar encara més: "Cambiarme a mí de vagón y asiento y a ellos, que sueltan tal barbaridad, les dejan en el asiento que YO he pagado y un simple aviso de que a la próxima les bajan del tren".
Impotència, ràbia, por ("me siento mal, con miedo, asustada"), i una certesa, que “Una vez más, la mujer es el problema y a la que hay que apartar. Una vez más, una se siente como una mierda, insegura, y con miedo de lo que ocurrirá cuando llegue a Sevilla y me cruce con ellos en el andén”. Prou ja de tanta brossa moral. I quan continuï havent-hi miserables com els tres assetjadors, que malauradament, n'hi tornarà a haver, el mínim que es pot demanar és que les autoritats, el revisor o qualsevol persona al càrrec de la seguretat, faci el que ha de fer, i no canviar a la noia assetjada de lloc.