Les comparacions són odioses, sobretot per qui en surt malparat. Però La Riera va acabar fa dos mesos amb un capítol especial que va fer una audiència del 21,8%. Com si fos ahir es va haver de resignar amb un 12,9% en un dia d'audiències espectaculars per TV3. Tots els programes de la Diada van superar el 20% excepte el culebrot, que no va arribar al 13%. 

Com si fos ahir TV3

Els inicis d'una sèrie acostumen a ser complicats perquè els espectadors no coneixen els protagonistes. A cada capítol és d'esperar que coneguem millor cap a on va cada personatge. Però va ser una estrena en què l'equip de guionistes va exigir massa als fidels de les sobretaules catalanes. La presentació confusa dels amics, parents o coneguts del difunt que obria la sèrie no va afavorir el seguiment de les trames.

El look és dels més cuidats que es recorden en un serial diari no ja de TV3 sinó de qualsevol cadena estatal. La feina de càsting ha estat bona però el plantejament potser peca d'aquest afany de TV3 de rejovenir la  seva audiència. Els culebrons sempre s'han caracteritzat per la seva transversalitat pel que fa als segments d'edat, sent especialment sensibles a les franges d'espectadors que són a casa mirant la tele a quarts de 4 de la tarda. No sembla que cap dels protagonistes, per edat i professió, pogués ser espectador d'aquest culebrot. 

La sobreoferta de sèries a les cadenes temàtiques comporta un problema: l'espectador vol concreció. Ficcions de dracs, de zombis o de famílies atormentades. El 2017 l'audiència no vol tenir problemes quan l'endemà d'una estrena li preguntin "De què va la sèrie?". Els creadors de Com si fos ahir ens van revelar que va de "com passar les etapes de la vida". I qui dia passa, any empeny, o qui capítol veu, culebrot que es fa seu.