Ja fa 3 anys que Eugenia Parejo va asseure's al sofà de casa seva a Gines, un poble prop de Sevilla, amb Oriol Junqueras. Va ser una idea de Jordi Évole, començar temporada amb un Salvados que contribuís a trencar prejudicis, dels uns i dels altres. El president d'ERC no era encara al govern i va accedir a la proposta de La Sexta convençut del seu poder de seducció. Però al final va ser una seducció mútua. Junqueras i Eugenia van fer amistat fins el punt que l'ara vicepresident (ella li diu Oriol) li va tornar la invitació i la senyora Eugenia, jubilada, va passar uns dies a Sant Vicenç dels Horts. Ha tornat a Catalunya, l'últim cop l'1-O. Fa 3 anys no s'esperava que Rajoy hauria respost així al referèndum. Amb el seu amic Oriol a la presó, parla en exclusiva per En Blau:

Què va sentir el dia que Oriol Junqueras va ingressar a la presó?

Un cabreig absolut i una pena enorme. Un sentiment estrany. No hi estic en absolut d'acord, és una autèntica barbaritat. Si les lleis no serveixen per protegir la gent, que canvïin les lleis. Què és això de lleis fetes per atropellar persones. Això sí que no.

S'esperava que això podria arribar a passar?

Vaig venir dies abans del referèndum per acompanyar l'Oriol. Em va portar a Montserrat. La gent ens aturava per mostrar-nos el seu afecte i jo no sóc independentista, que quedi clar, però em va sorprendre. El risc de presó es veia però jo no és que accepti un referèndum, és que l'exigeixo. I no vull que Catalunya s'independitzi mai, per mi seria una autèntica barbaritat.

L'1-O es va acabar fent un referèndum, però no pactat.

Per mi no va ser un referèndum sinó una festa. La gent va sortit a reivindicar una cosa que no es podia fer. Va ser una altra cosa, però no un referèndum.

Doncs aquell dia gent de la seva edat va rebre cops de porra de la Policia Nacional.

El que jo vaig veure és que Barcelona era una festa, igual que el París que deia Hemingway. Jo vaig ser a diversos col·legis. On hi va haver bronca no, però vaig recórrer molts llocs. Si pogués hauria votat, encara que se sabia que no serviria per a res. La independència és un somni impossible. Però admiro la gent que lluita per les seves idees.

Com definiria les agressions policials a votants?

Un horror. No m'ho esperava. Vaig ser al Museu Militar perquè no em van deixar veure el vaixell del Piolín. Allà la policia es veia tensa però els pals no me'ls esperava. Rajoy em va semblar només el president del seu partit i de la seva gent. No fa res. Creu que ja escamparà. Si no ho arregla que marxi. Aquesta gentussa parla de "ells i de nosaltres". La bandera espanyola la posen per pegar-te amb el pal.

Avui amb el sr. Junqueras a la presó, si li escrivís una carta què li diria?

Que segueixi somiant, que m'agrada el que ha fet. Que lluiti malgrat que sé que mai no ho aconseguirà. Li diria que m'agrada el que ha fet, però no m'agrada que Puigdemont hagi marxat a Bèlgica.

Junqueras ha recorregut per sortir de la presó entenent que el 155 es va aplicar. Haurien d'alliberar-lo ja?

És que mai no hi hauria d'haver entrat. La DUI va ser estranya, fer-la amb mig Parlament buit. Per mi que Puigdemont no convoqués eleccions va ser una oportunitat perduda. Va fer-li un regal a Rajoy.

Vosté va apostar amb Junqueras que seria el proper president de la Generalitat. Ho manté?

Sí, perquè és dialogant, escolta, parla, no agredeix. Té grups de treball amb gent de diferents idees. Amb els que pensen com tu és molt fàcil entendre's. Ell és catòlic i jo sóc atea, però vaig entrar amb ell a una missa. M'agradaria que fos el proper president, jo el votaria. Por mi madre que lo votava! Ell seria capaç de governar per a tots. D'independentistes n'hi ha dos milions i mig.

Quina solució hi veu des de Gines?

El primer és canviar Rajoy i que els que vinguin construeixin ponts. Ara que Barcelona ha perdut l'Agència del Medicament aquí n'hi ha que han dit "que se jodan". Però què estan dient? Si això perjudica Catalunya i Espanya.

I la seva presidenta, la Sra. Susana Díaz? Ella està en contra del dret a decidir dels catalans.

En això li patina el cap, i mira que és una bona presidenta d'Andalusia, lluitadora i llesta. Però no l'entenc en això: quina por té que els catalans decideixin?

A Salvados vam conèixer la seva família i no tots eren tan oberts. Algun ha canviat d'opinió?

Som molt diferents però a tots ens ha semblat malament la presó d'Oriol. No estaven d'acord amb el referèndum. I entre els meus veïns hi va haver un parell  que li van dir "No estoy de acuerdo contigo pero que Dios te dé suerte". La solució és que ens coneguem al marge dels polítics.

I quan ciutadans bramaven "A por ellos" encoratjant policies que venien a Catalunya?

Quatre xalats. Però és que els xalats d'aquí criden més, els ultres no són tants a la meva terra, però fan por. I enviar la policia en un vaixell de Piolín... sembla un mal acudit. Els han humiliat.

Com definiria Junqueras?

Correoso. És difícil de manipular, és serè, molt seu, per a un periodista ha de ser molt difícil fer-li una entrevista. Ens enviem fotos de l'hort de cadascú i li vaig fer per a la seva filla un vestit de gitana verd-i-blanc, els colors de la meva terra.

Com creu que se sent tancat en una presó?

Molt malament, encara que diguin que està bé. Sort que té una vida interior molt intensa. És molt culte. 

I si ara després del 21-D tot segueix igual?

No serà igual. Catalunya sencera no és independent, hauran de negociar. I canviem la Constitució d'una punyetera vegada. Som pobles diferents i cal presumir-ne i anar cap a un Estat federal. Cal acceptar el diferent, que no ens pintin iguals. Ressaltem les diferències econòmiques i culturals. I cal viatjar més, conèixe'ns més i estimar-nos més.