Tothom parla de la portada del diari El Mundo amb una Isabel Díaz Ayuso convertida en aparició mariana, o en la pitjor actriu del món posant cara d'intensita. Que algú els hi digui als polítics del PP que les fotos que s'estan fent aquests dies de pandèmia fan grima. Que algú els assessori, si us plau, perquè els seus posats d'afectació i exageradament pertorbats per la situació, no els fa cap favor, tot el contrari.
Difícilment superar aquest esperpent de Pablo Casado mirant-se al mirall com un actor dolent al que li han dit que posi cara de restret. Però la portada de la presidenta de la comunitat de Madrid és de traca. Especialment pel detall de les mans creuades damunt el pit.
Un espant, es miri per on es miri, que ha destapat la capsa de pandora en forma d'atonyinament massiu. Un mem amb potes, aquesta portada d'Ayuso ha acabat d'ensorrar la poca credibilitat que li quedava.
Però d'entre tots els comentaris, el més demolidor ens sembla el de Xabier Lapitz, periodista d'ETB, ahir per cert, al FAQS. Perquè Lapitz no s'ha quedat amb la foto, sinó amb el titular, encara més miserable, vergonyós i demencial que la imatge, pel seu contingut. Dues paraules, dues, especialment lapidàries: "indigent intel·lectual":