La vergonya no té límits quan es tracta de Tabàrnia. O, en el seu cas, la poca vergonya. L'esperpent d'aquest dimarts en un restaurant de Madrid, El jardín del mar, és de traca. La flor i nata de l'antiindependentisme més tronat va fer acte de presència per coronar Isabel Díaz Ayuso com a presidenta dels tabernesos a Madrid. L'Assemblea Nacional de Tabàrnia encimbella la presidenta madrilenya com a nova líder suprema del territori fictici espanyolista. És difícil parlar d'aquesta pantomima sense sentir vergonya aliena. Però si són masoques, que sàpiguen que pel mòdic preu de tan sols 60 euros podran fer-se amb el carnet "Heroi de Tabàrnia", tal i com pregonaven en l'acte. I què dir de la informació que es podia llegir en un dels fulls volants que s'hi han repartit: "Si eres facha, ñordo, tabernario, español... eres tabernés. Si quieres pensar, hablar, sentir y vivir en libertad... eres tabernés".
Tot ha fet un tuf de Barón Dandy que tomba. És que no hi ha per on agafar-ho. Fins i tot Ayuso va semblar més ridícula del que en ella és habitual, només cal sentir algunes de les seves paraules en l'acceptació del reconeixement: "Ante el autoritarismo, libertad, ley e igualdad; ante la tiranía, verdad; y ante el despropósito político, ciudadanos adultos, responsables y bravos. Acepto con gusto vuestro ofrecimiento para ser presidenta de Tabarnia en Madrid. Con tanto ruido político, enfrentamiento y análisis sabiondo sobre política, geopolítica, economía... e incluso sobre lo que tenemos que comer, se agradece un acontecimiento lúdico e interesante como este, con una buena caña y una buena butifarra". I qui es va menjar la botifarra amb Ayuso? Un grup inclassificable de palmeros, com els ministres tabarnesos Fuster-Fabra, Tomás Guasch, Miquel Giménez, José Luis Martín... O Joan Carles Girauta, sempre disposat a sortir a les fotos que més vergonya fan. Com el director de l'Oficina del Español, Toni Cantó, o Alejo Vidal-Quadras. O el torero José Ortega Cano. La créme de la créme.
Tampoc hi van faltar persones del món de l'artisteo, els mitjans de comunicació i la cultura, com el periodista i ex del programa de la Griso, Albert Castillón. O el productor musical Alejandro Abad. Més sorprenent va ser la presència de dues persones més. D'una banda, la presentadora Mónica Pont, i de l'altra, un dels dos components de l'estimat Dúo Dinámico, Ramón Arcusa. Tots ells, nomenats ambaixadors de la causa. Manolo de la Calva també estava convidat, però finalment no va poder assistir. Resistiré, erguido frente a todo. Me volveré de hierro para endurecer la piel, que cantaven ells. El que cal és tenir molt d'estómac per resistir sense tenir basques després de veure imatges tan patètiques com les d'aquest dimarts.
Per cert, dues curiositats més. Volen saber què van dinar? A 40 euros el cobert, ensaladilla, guacamole, musclos (tres per cap, segons eldiario.es), tall de turbot, pastís de xocolata, cervesa i vi. Vi és el que ens haurien de donar a nosaltres per passar la vergonya. A més, en plena eufòria de sobretaula, van adaptar la famosa cançó de David Civera, Que la detengan, i els assistents van cantar de manera lamentable frases com “Somos la resistencia, no nos rendiremos jamás”. No sabem si els van detenir després de l'esperpent.