Diumenge 21 de juliol. Santander. "Semana Grande" de la capital càntabra. La festa és al carrer: Joia, música, felicitat. I disbauxa. De la lúdica, però sobretot de la moral. Intel·lectual. Política. "Aquí vale todo". Fins i tot, l'apologia del franquisme, del falangisme, del feixisme. Una vergonya amb el vistiplau de les autoritats de la ciutat i del govern de la comunitat, que es reparteixen entre PSOE, PP, Cs i VOX. Exageracions, pensaran alguns. Tradicions de bon espanyol, diran d'altres. La sensibilitat ultra és "de aurora boreal": Ells veuen entranyables imatges com aquestes: Nens desfilant per la ciutat encapçalats per banderes falangistes i rojigualdas amb el "pollo".
El que veuen és la "simpàtica" banda musical de San Celedonio, patró de la capital càntabra. Innocents animadors socioculturals que, escortats per la policia municipal (no fos cas que els hi passés alguna cosa) surt any rere any recordant-nos que "con Franco vivíamos mejor". De fet, el dictador no ha mort. "No estaba muerto, estaba de parranda" amb la xaranga. La indignació d'alguns ciutadans de Santander ha arribat a les xarxes socials, avergonyits per un acte que, alguns asseguren, va tenir el fi de festa perfecte a la catedral, on van interpretar el seu hit més indigne, el "Cara al sol". Folklore ultra que només té un nom: "ADOCTRINAMENT".
@diegusg
@jennvzquez
De la "patrulla canina" a "los hombres de Paco", per obra i gràcia dels hereus del Generalísimo (Felip inclòs). Adoradors de jous i fletxes que s'escandalitzen amb un llaç groc. La barra (lliure) ultra és sideral.