La vedette Barbara Rey ha estat un de les últimes víctimes famoses del coronavirus. L'examant murciana de Joan Carles l'ha patit amb virulència: va acabar a un hospital de Marbella, on passava uns dies de descans, després de donar positiu i presentar símptomes preocupants. Els facultatius no s'equivocaven: Rey, de 71 anys, va contraure una pneumònia bilateral, una de les més severes i conseqüència habitual dels pacients covid. Ha passat setmanes sota vigilància mèdica, i sortosament sembla que el perill s'esvaeix: ha pogut abandonar el centre mèdic i es recupera a casa seva. El procés, però, serà llarg i laboriós: les seqüeles de la malaltia són importants i l'han deixada exhausta, feble i desmillorada. Les imatges a la sortida de l'hospital, el passat 25 d'abril, ho confirmen.
Els paparazzis captaven el moment en el que la Bárbara abandonava les instal·lacions mèdiques andaluses, i el que ha publicat Europa Press és preocupant: en cadira de rodes. La necessitava per fer el trajecte fins al cotxe, on l'esperava la filla Sofía Cristo, que sempre li fa costat. No ha transcendit si era només per esgotament o si, a l'igual que li passa a Ainhoa Arteta, està patint d'altres efectes secundaris indesitjables. Les seves paraules provaven de tranquil·litzar els seus amics i seguidors, però reconeix que ha estat un tràngol complicat: "lo he pasado mal, gracias a Dios estoy mejor, pero muy agotada. Me faltan las fuerzas hasta para hablar y espero ir recuperándome poco a poco con los tratamientos que me están poniendo. Llevo unos días terribles". Haurà de picar pedra abans de poder reincorporar-se al seu lloc de treball, al programa 'El Desafío' d'Antena 3, on ha estat substituïda per una altra vedette ja vacunada, Norma Duval: "poquito a poco. La salud es lo primero".
Clica al tuit per veure les imatges:
Malgrat el deteriorament físic i anímic de la de Totana, la que més ha celebrat la tornada a casa ha estat la Sofía. La discjòquei i exparella de Nagore Robles o Bruna Manzoni (actual nòvia d'Ares Teixidó) ha viscut l'aïllament forçós de la mare i el seu calvari amb angoixa: "un sin vivir, no paro de pensar en los riesgos que puede correr". La batalla encara no l'han guanyada, però respiren. Ànims.