Hem de dir que la història no feia bona olor des del primer moment. No quadraven moltes coses, però d'acord, ho reconeixem: ens la vam empassar. Potser imbuïts del frenesí d'emparellaments i ruptures amb el que hem conviscut durant la recta final de l'any ens vam deixar anar per la imaginació i les ganes de tenir històries fresques, sucoses, embolicades. I que Bárbara Rey, de plena actualitat pel debat sobre el seu romanç amb Joan Carles I, es presentés en una festa VIP a Madrid del braç de l'humorista Edmundo Bigote Arrocet era prou llaminer com per acceptar les fotos com a una veritat absoluta: festejaven. Bomba.
Una notícia que evidentment va monopolitzar bona part de l'interès del 'mundillo', amb publicacions, digitals i televisions furgant sense descans per intentar donar-li més bola a la qüestió. Fins i tot vam sentir a la pròpia Bárbara al 'Ya son las 8' de Sonsoles Ónega a Telecinco fent el paper de la seva vida, evitant confirmar ni desmentir l'aventura però deixant anar un ambigu "Dios dirá, yo estoy muy bien". Són molts anys explotant el safareig, la Rey sap el que se'n fa. El que la majoria vam obviar van ser les declaracions de la seva filla Sofía Cristo, que es pixava de riure amb l'affair. Ningú volia saber res. I qui dia passa, any empeny.
Mentrestant, sortia a la palestra una derivada que afegia sal, pebre, bitxo i benzina a tot plegat. L'Edmundo, el mateix que li va trencar al cor a María Teresa Campos deixant-la amb un Whatsapp d'un dia per l'altre i unes quantes coses més (sempre segons el relat de Terelu i Carmen Borrego, les seves filles), s'havia embolicat amb l'enemiga declarada de la presentadora de 80 anys. Campos li havia dit "golfa" en un programa de televisió anys enrere, i els seus problemes eren públics i judicials. La vendetta i el morbo aixecaven un mur per no veure la realitat. Però al final ha caigut, s'ha ensorrat. En Bigote ha reaparegut i amb un petit toc el castell de Bárbara Rey és una muntanya de runes.
L'Edmundo s'ha plantat a Málaga, la ciutat d'origen de la Campos, però la seva visita no tenia res a veure amb la ex. No, l'home havia anat a la presentació d'un monument a Chiquito de la Calzada, el famós humorista desaparegut. Allà hi havia periodistes, és clar, que s'han dut la grossa informativa del dia, amb el de Buenos Aires deixant amb el cul a l'aire (figuradament) a la de Totana, Múrcia. "Ay, Dios mío", responia el de 'piticlín piticlín' quan li demanaven per la xicota. "Para nada, somos amigos pero llevo mucho tiempo soltero".
"Se dice lo que no es verdad", ha continuat, abans d'acusar a la premsa d'inventar-se les notícies. Bé, la premsa i la Bárbara, que ha fet el joc amb mestria, quan sabia que era un parany com a una casa de pagès. Potser el fet de tocar la pera a la Campos era el que més li agradava. De fet, alguns mitjans van traslladar la tristor de l'andalusa en assabentar-se de la història. Bé, doncs ara la que riu, i respira alleujada, és la María Teresa. La seva enemiga ha fet el ridícul i ha quedat en evidència.
Les bales de l'escopeta de la Bárbara eren de fogueig. Falsa alarma. Va ser divertit, però irreal.