Quan parlem del Barça femení, sovint les protagonistes de les seves històries són tres: Alexia Putellas, Aitana Bonmatí i Mapi León. Cracs, líders, ídoles. I tant que sí. Però la plantilla culer és molt més extensa i plena de qualitat, de futbolística i d'humana. No s'entendria el Barça sense elles. O si més no, costaria força fer-se a la idea. És el cas d'Ana Maria Crnogorcevic, la suïssa-croata de 32 anys que acaba d'anunciar que se'n va. Un adeu dolorós i amb regust amarg: ella no volia marxar. De fet no li va passar mai pel cap. Però els esdeveniments de les darreres setmanes, tan bon punt va tornar del mundial d'Austràlia i Nova Zelanda, han provocat la seva sortida en direcció Madrid, enrolant-se a les files de l'Atlètic. Una pèrdua enorme.
El palmarès de l'Ana Maria és impressionant: des de la seva arribada, fa 3 anys i mig, ha aixecat 2 Champions League, 4 Lligues, 3 Copes i 3 Supercopes. Jugadora d'equip molt polivalent, ha fet 9 gols en 65 partits oficials, però sobretot ha col·laborat i de quina manera en la ratxa triomfal del club. Fora dels terrenys de joc també ha arrasat, les seves companyes l'estimaven i tot el país es fixava en ella. Per què? Entre altres coses, per representar el model d'integració i respecte que manca a Espanya. S'ha esforçat amb la llengua, el català. L'ha estudiat, l'ha practicat, l'ha defensat. Ha celebrat, rigut i plorat en el nostre idioma. Enamorava a casa nostra, de la mateixa manera que irritava els espanyolazos, com amb aquella resposta a una reportera de Barça TV que li demanava en castellà. El típic tic local quan t'adreces a una persona estrangera, ja saben. Ella, en to de broma, li va etzibar a la periodista: "No te entiendo en castellano". Com Quique Setién fa uns dies, però a la inversa. I sense la mala llet que desprenia el càntabre. Res a veure.
La carta d'Ana Maria Crnogorcevic per dir adeu, emoció i certa amargura
Doncs bé, l'Ana Mari plega i ja és a Madrid, és oficial. Un trasllat que ha despertat un torrent d'emocions. Aquesta és la carta de comiat d'una esportista identificada al 100% amb l'ADN Barça: "No tengo palabras. Ha sido un honor vestir esta camiseta, representar los colores del club y llevarlo a lo más alto en Europa! Barcelona era mi casa y lo sentí con todo mi corazón! Llegar a un sitio sin entender ni una palabra no era fácil, pero gracias al equipo, a mis amigas y a vosotros, Barcelona se convirtió en un lugar que me hacía muy feliz y querida. Gracias al Club por estos años y todos estos momentos que hemos vivido! Y a la afición solo puedo decir que siempre os llevo en mi corazón, gracias por el apoyo y el amor… me sentí muy afortunada". L'espina: "Volví con muchas ganas y por eso aún duele más y estoy muy decepcionada cuando me enteré que ya de repente no sé contaba conmigo. Espero que entendáis que así no me puedo quedar aquí, que me perdoneis esto". I el final: "Us estimo".
Companyes i afició, colpides
No cal dir que no només no hi ha res a perdonar, és que tot el que ha donat al club, a l'equip i als fans l'està rebent de tornada multiplicat per mil. Fent una repassada per les xarxes socials, la tònica és sempre la mateixa: honor i glòria a l'Ana Maria, un diamant. Les jugadores blaugranes li dediquen un cor molt representatiu, mentre els aficionats i aficionades s'esplaien més: "No l'oblidarem mai", "només podem estar agraïdes d'haver-te pogut gaudir de blaugrana", "el Barça sempre serà casa teva", "una di noi sempre", "tens tots els valors que em van fer ser d'aquest club", "has calat molt endins"... i així tot. Hi ha un clam: exigeixen un comiat a l'altura del seu legat. S'ho mereixeria.
Se'n va una de les grans, però el que n'ha deixat viurà per sempre. Sort i encerts, crac.