Hi ha tres personatges absolutament nocives per al futbol professional a l'Estat espanyol. Un és Luis Rubiales, expresident de la Federació. Un altre és Javier Tebas, president de la Lliga. I l'altre, del que no se'n parla tant però és exactament la mateixa cosa, és David Aganzo. L'exfutbolista és el màxim dirigent de l'AFE, l'Associació de Futbolistes Espanyols. No entrarem a repassar la seva trajectòria, polèmiques i històries tèrboles, l'hemeroteca és allà per a qui vulgui furgar sobre el personatge. El que sí que hem de ressaltar, però, és que es tracta d'una entitat esbiaixada, envejosa i molt merengona. I els premis que van lliurar anit a Madrid, juntament amb el Marca, són un exemple incontestable. El ridícul que van fer escollint els i les millors de la temporada passada és demencial, desacreditant-se i arrossegant per terra la credibilitat de l'associació.
Abans de començar, un parell de dades importants. El Barça masculí va guanyar la Lliga. També la Supercopa, i contra el Reial Madrid. Bé. Pel que fa al femení, la superioritat és encara més bèstia: Lliga, Champions, Supercopa... i va faltar la Copa per un problema d'alineació indeguda. Després tenim el tema del Mundial, aconseguit per una Espanya de color blaugrana. I la Pilota d'Or i el The Best per Aitana Bonmatí, guardons a la millor futbolista del planeta. Del planeta, repetim. Doncs bé, a què no saben a quins jugadors i jugadores han triat com a números 1? Efectivament, a dos madridistes. A Vinícius el diplomàtic, i a Carolina Weir. Al·lucinant. Encara riem.
Se suposa que les votacions corresponen als capitans dels equips, però fa olor de socarrimat. A tupinada. Que algú ha fotut mà o ha maquillat la decisió final. Només així es pot entendre aquestes decisions tan lamentables, i que han agafat als seus dos premiats a contrapeu. Bé, això o que senzillament els importa un rave el trofeu del basar xinès que entregaven amb la distinció. Cap dels futbolistes van anar en persona, amb un vídeo en van tenir prou. La bufetada és antològica, però se la mereixen per llepaculs. Que li donin a Vini és un acte de propaganda política. És bo, però també insuportable. Pel que fa a l'escocesa Weir, amb tot l'afecte, comparar-la amb Aitana resulta una ofensa a la intel·ligència. No hi ha més.
La xarxa no dona crèdit al palmarès de la cita: és molt agosarat perpetrar un espectacle com aquest. Però ja saben, quan penses que algú no pot caure més baix, arriba el moment “sujétame el cubata”. I així.