Estrella de TV3 destrossa el 'merengue' Paco Buyo per humiliar el Barça Femení

Descriure el que ahir 22 d'abril de 2022 va passar al Camp Nou és fàcil i complicadíssim alhora. Difícil perquè tanta emoció fa saltar les llàgrimes i paralitza la parla. Fàcil perquè les vibracions, el color, la passió i l'excel·lència es poden explicar amb senzilles dades. Números. Fins als més obtús de l'univers o el més malhumorat hater els poden assimilar amb rapidesa. Per una banda un resultat: 5-1. Un bany en tota regla. El F.C.Barcelona Femení es va assegurar virtualment la final de la Champions League Femenina a Torí, on defensarà el títol de 2021. Davant les blaugranes, un combinat temible: El Wolfsburg. L'altra dada, la que parla de l'èxtasi, és el 91.648. Un rècord mundial d'assistència en un partit, el segon en poc menys d'un mes: 91.553 fidels van veure el Barça desfer-se'n del màxima rival futbolístic, el Reial Madrid. El que generen les jugadores del club culer és gegantí, majúscul, com el seu joc i valors. I el públic hi respon d'aquesta manera. Un públic actual, modern, gens tribunero i disposat a cridar, cantar i animar fins a l'extenuació. 

L'espectacle és l'orgull de Barça, però també ho és de Catalunya i del planeta futbol. No ho sembla en determinats aficionats ancorats al passat, amb mala bava i el biaix més ridícul. Un de molt concret, del Reial Madrid per a més senyes, exporter karateka i polemista a 'El Chiringuito' de Josep Pedrerol: Francisco Buyo. El gallec, consumit per l'enveja, va escriure aquesta bajanada roïna i humiliant després d'aquell partit de quarts de final de Champions entre les culers i el jove i prometedor Madrid, que va acabar amb 5-2: "Solo hay un equipo en el mundo capaz de batir el récord de asistencia a un encuentro de fútbol femenino. Felicidades @realmadridfem, todo esto con solo un año y medio de vida". Està molt bé animar les teves, faltaria més. I estaria millor fer-ho sense faltar el respecte. Però això no és l'estil del personatge, no.

El karma és el karma. I Buyo s'ho haurà de tatuar a la pell per recordar-ho en el futur. Repetim-ho tots: 91.648. Les ànimes que sempre podran dir "jo hi vaig ser". Molts ja hi van ser tres setmanes abans, de fet. L'huracà culer va fer recordar tothom què és ser del Barça, especialment a tots aquells que ho miraven per televisió des de la distància. Els que hi eren a la graderia ho tenien molt clar. Les Alexia, Aitana, León, Guijarro, Hansen, etcètera són jugadores excelses, i en aquest ambient directament semblaven de fantasia. Totes elles. Fins i tot les lesionades o les que es van quedar a la banqueta. I totes elles van rendir tribut als aficionats, amb volta d'honor, autògrafs i un agraïment de cor sincer. Fins i tot les rivals no marxaven de la gespa malgrat haver patit una desfeta incontestable. Era massa bonic per perdre-s'ho. I mira, don Francisco Buyo: miraculosament, el Madrid no hi era. S'ho mirava per la tele. I si no ho van fer, aquí tenen fotos: 

L'ocasió 'la pintan calva' i les bravates de Buyo han tornat a la vida. El reguitzell de respostes al merengón és apoteòsic, però destacarem la d'un presentador d'esports de TV3 a 'Onze', per allò de treballar en el mateix mitjà i fer-se la competència. Xavi Valls el destrossa sense miraments, i baixant al fang del llenguatge més col·loquial, aquest que agrada tant a 'El Chiringuito': "Zasca a Paco Buyo. En todo el jepeto". Ho acompanya del pòster oficial del club amb la històrica xifra d'assistència: rècord del món. Brutal.

Veure el Femení és un goig que recordarem sempre. La connexió, la màgia, la passió. No ens cal el Madrid per ser el millor club del món. Amb això tenim més que prou. Gràcies, noies.