És dimecres de Champions League femenina. El F.C.Barcelona és a Frankfurt, on buscarà seguir l'excel·lent línia demostrada en la primera jornada contra el Benfica. Un partit important, com tots els d'aquesta fase de la competició, per assegurar-se el pas a les eliminatòries i aspirar a repetir el títol obtingut a Eindhoven. No serà pas fàcil; els equips alemanys, com ara l'Eintracht, són sempre competitius. I a més a més, les culers tenen baixes rellevants, com la de la capitana Alexia Putellas o Irene Paredes. Curiós: el tècnic Jonatan Giráldez no convoca a la de Mollet del Vallés ni a la basca, però la seleccionadora Montse Tomé, seguint el dictat de la Federació, sí que ho fa. Sembla que a Las Rozas vulguin un nou cas Gavi, o una recaiguda de Putellas. En tot cas i malgrat l'entrebanc, la moral està pels núvols. Venim de dues golejades per 5-0, una al rival portuguès de Champions i l'altra al Reial Madrid en Lliga F.
El Barça no és un rival més per a les teutones. I no ho diem per la famosa eliminatòria d'Europa League del masculí, amb la invasió massiva d'aficionats de l'Eintracht a la graderia del Camp Nou. Les jugadores alemanyes, o si més no, bona part d'elles, senten admiració absoluta pel club culer. Una constel·lació d'estrelles, amb títols individuals, col·lectius, de selecció, rècords i també emblemes d'una lluita contra la xacra del masclisme. Quan la col·legiada del partit xiuli l'inici del duel seran 11 contra 11 i no hi haurà concessions, però fora de la gespa les mostres de respecte són absolutes. Per això també el futbol femení és diferent. I millor.
No estem parlant, ni de bon tros, d'una opinió subjectiva. Les jugadores del Frankfurt viuran aquesta nit d'una manera emocional i intensa. El millor exemple és el d'una de les seves migcampistes titulars, l'eslovena Lara Prasnikar. La internacional no ha pogut contenir les llàgrimes en valorar el F.C.Barcelona durant una entrevista prèvia. Malgrat els seus esforços per contenir-se, es posa a plorar després de titllar la cita com un somni fet realitat. "Jugar contra el Barça significa molt per a mi, he estat fan del Barcelona des de la meva infantesa. M'estic emocionant", advertia abans de trencar-se. Ho dissimulava amb un riure nerviós, però el missatge era clar. I ens encanta.
Prasnikar, a la mateixa entrevista, revela d'on ve la seva afició pel Barça: "No recordo el moment exacte de fer-me seguidora del Barcelona, però crec que va ser quan tenia 4 o 5 anys i vaig començar a jugar al futbol. En aquell moment Ronaldinho encara hi era, feia màgia. Tinc moltes samarretes amb el seu nom. L'amor ve d'allà". Ara, ja com adulta i professional, s'ha trobat amb un altre miracle blaugrana, les Aitana, Alexia, Mapi, Patri, Irene, Salma, Hansen, Pina, Ona, Vicky, Engen... La llegenda continua.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!