No falla. Cada vegada que fan algun partit del Barça i del Madrid, sigui bàsquet, sigui futbol, sigui el masculí, sigui el femení, els espectadors culers hem de sentir una vegada i una altra comentaris abjectes, parcials, partidistes i desacomplexadament madridistes durant la retransmissió televisiva. La vergonya no entén de gènere ni de tipus diferents de pilotes. Estem convençuts que si fessin en alguna cadena un Clàssic de jugadors de petanca, també anirien descaradament amb els llançadors de blanc. No ho poden evitar. I tant se val si és a Movistar+ o a DAZN, dues plataformes privades, o si és a TVE, una televisió pública, on, en teoria, s'haurien de tapar una mica a l'hora de dir el que diuen. Però no es talla un pèl ni el Tato. La penúltima (perquè sempre hi haurà una més) ocasió que els espectadors hem assistit a aquests comentaris impunement prenent partit ha estat justament aquest dimecres.
Semifinals de la Copa de la Reina de futbol femení a partit únic a Alcorcón. Esperava rival a la final l'Sporting Huelva. D'on sortiria l'altre finalista? Del partit que disputaven el Barça i el Reial Madrid, el sisè d'aquesta temporada, després dels dos de la Lliga, els dos de quarts de la Champions (amb el primer rècord de màxima assistència a un estadi en un partit de futbol femení) i el de semifinals de la Supercopa. Després de la derrota a la final de la Champions del passat dissabte contra l'Olympique de Lió, les jugadores de Jonatán Giráldez volien demostrar que ja han deixat enrera el que va passar a Torí i que ho donaran tot per aconseguir l'últim títol al qual opten aquesta temporada, aquesta Copa de la Reina que si la guanyen seria la vuitena en 11 temporades. Espectacular.
I la veritat és que no hi va haver color. Sisè Clàssic de la temporada, sisena victòria. O sisena tova. O sisena pallissa d'unes jugadores blaugranes que van tornar a passar per sobre de les jugadores del Madrid. 4 a 0, golejada incontestable, amb gols d'Aitana, Martens, Mariona i Oshoala en un partit que només va tenir un color. De fet, fins i tot en algun moment del partit les Alexia i companyia portaven 15 xuts a porta per només 1 de les seves rivals. Un partit sense història. O sense la història que voldrien els comentaristes de TVE. Una cosa és que pel bé de la neutralitat, vulguin, interiorment, que el partit sigui emocionant i/o competit per totes dues parts. I l'altra, que no es tallin a l'hora de dir en veu alta els seus pensaments. Què es va sentir en la retransmissió de Teledeporte? Un espectador ha parat atenció al que es va sentir quan les jugadores dels dos equips anaven cap al túnel de vestidors al descans amb un 1 a 0 al marcador: "Esperamos una segunda parte en que Toril (l'entrenador del Reial Madrid) ajuste a sus jugadoras para que veamos ese empate, ese posible empate del Madrid":
Curiós... per dir-ho suaument. Per què no van dir: "Esperamos una segunda parte en que Giráldez (entrenador del Barça) ajuste a sus jugadoras para que veamos muchos más goles, ese posible 2, o 3, o 4 a 0 del Barça"? Perquè com a mínim, la meitat dels espectadors que veien el partit serien del Barça, ens imaginem. Per què no dir el comentari en clau blaugrana? Perquè fa temps que es van treure la careta. Els espectadors, no per acostumats, han deixat d'indignar-se:
Doncs que s'hi vagin posant fulles i acostumant els comentaristes, perquè el Barça femení guanyarà moltíssims títols els propers anys. Com diu un usuari, segur que acabaran amb les existències de kleenex a les cabines de retransmissió.