La crisi del coronavirus està sent especialment cruel amb els nostres avis. Les persones de més edat són les principals víctimes d'aquesta pandèmia. Però aquest dimecres, els oients d'El món a RAC1 han pogut gaudir de la saviesa, lucidesa, optimisme i nítids records d'una persona que ha donat una lliçó de vida. Carme Noguer.
TV3
Nascuda el 22 d’agost de 1914 a Olot. Per tant, ara té 105 anys i va camí dels 106. I parlava amb l'experiència d'algú que les ha viscudes de tots colors, cosa que en el seu cas no és una frase feta, però també amb una energia commovedora. Conversa deliciosa amb Jordi Basté, reprimenda inclosa: "No m'agrada que em diguin de vostè". "¡M'ho podries haver dit al començament, coi!". La Carme viu a Vic, té tres fills i dues netes, i ha viscut dues guerres mundials i una guerra civil. "No tinc por, però no surto de casa. Això és tan dolent com una guerra. Però hem de tenir paciència. Tinc esperances de veure com sortirem de casa".
TV3
Va formar part de la primera promoció d’infermeres de la Generalitat republicana i va exercir com a tal fins que es va casar. Com porta el confinament? "No ho porto malament. Però trobo a faltar les classes de francès dels dimarts i els dijous, les d'anglès dels dimecres, o el berenar amb 'les iaies', quatre amigues meves". El que sí fa és ganxet tots els dies i escoltar la ràdio. Republicana de socarrel ("m'agradaria que tornéssim com abans, l'any 33"), segueix la política ("però no et diré qui no m'agrada... Qui m'agradava era Macià") i ha parlat de les notícies que ho omplen tot aquests dies.
@jordibaste
"Quan sent que mor tanta gent gran pel coronavirus, i que són un número, no li molesta com a gent gran?", li pregunta Basté. "És normal que morim. Sap greu que sigui per aquest virus. Si tinc por a la mort? Una mica sí. Però tots hem de morir". El secret per arribar com ha arribat als 105 anys? "Poc a poc i d'un en un. He menjat, treballat i dormit com tothom. Això sí, no m'agraden els naps". Una conversa meravellosa, i més en aquests temps que estem patint. "Feia temps que no tenia un plaer radiofònic com aquest", reconeix Basté en acomiadar-la. Compartim la sensació. Per molts anys, Carme.