Jordi Basté ho necessitava. Bé, ell, i 600 persones més. De fet, ell, 600 persones més, i si hi hagués hagut espai, tota Catalunya. La pandèmia ha fet perdre moltes coses. Algunes, de tan necessàries per l'esperit humà, per la salut, per sentir-se vius, com anar a un concert i gaudir com un boig saltant, ballant i cantant les cançons dels nostres grups preferits. La pandèmia ens ha mutilat una de les coses més alliberadores que hi ha en aquest món, però mica en mica es comença a veure la llum al final del túnel.
Jordi Basté / @jordibaste
El periodista de RAC1 ha estat aquest cap de setmana a Girona. I allà podríem dir que li han saltat les llàgrimes al regalar-li als seus sentits algunes experiències que feia temps no recordava. Per exemple, anar a El celler de Can Roca i tenir al davant meravelles com aquestes:
El sentit del gust, l'olfacte o la vista, en la seva màxima esplendor. Faltava el sentit de l'oïda. I això és el que va poder satisfer a Girona. Al davantal per començar setmana, Basté, però, ha començat parlant de Liverpool, on aquest cap de setmana hi ha hagut un festival de música "amb 3000 persones expressament per a l'ocasió coronavírica, sense mascareta, sense cap distància de seguretat i al ritme de Fatboy Slim. Gran prova, alegria col·lectiva". Però ni per tot l'or del món Basté hagués canviat Girona per Liverpool. El director d'El món a RAC1, dissabte al vespre era a l'Auditori de Girona amb 600 persones més: "Concert de La Casa Azul que s'iniciava amb un anunci amb xiulada popular". Quin?: "Tinguin la bondat de no aixecar-se de la cadira".
Jordi Basté / TV3
Guille Milkyway, La Casa azul
Jordi Basté i Guille Milkyway / RAC1
Basté, obedient, com la resta del públic, a punt d'escoltar i vibrar amb el seu amic i col·laborador a RAC1, Guille Milkyway. Obedient..., durant un parell de cançons. "No hi ha anomalia més inexplicable que la de ballar asseguts... Vam aguantar... quatre cançons. Quan va sonar 'Esta noche solo cantan para mí', les 600 persones vam dir que ja n'hi havia prou".
No ens estranya. Impossible romandre assegut amb aquesta meravella de tema. A partir d'aquell moment, "distància de seguretat, ulleres entelades per la mascareta, cantar amb morrió, sense bar, sense copes... d'acord... Però ballar? Ballar, no. Van ser poques cançons a peu dret, ballant una revolució, no només 'sexual', sinó també una de vírica". Van ser poques, però inevitables. I una certesa i convenciments en Basté i la resta de l'enfervorit públic: "A Girona vam demostrar que ho necessitàvem i que ho tornarem. Tot era estrany, però Girona dissabte, sí que era Liverpool. Molts tornàvem a ballar desesperadament com si ni el temps ni el paisatge no s'haguessin aturat des de fa 14 mesos. Som-hi".
La Casa Azul, a Girona / ACN
Com diu el seu hit La revolución sexual: "Va a suceder, el verano del amor, sé que va a suceder, la revolución sexual"... El que succeirà, a banda de la revolució sexual, serà la revolució dels molts que necessitem com el beure, ballar i xalar com bojos en un concert.