Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falin Cáceres porten tota la vida junts i tota la vida fent el que més els hi agrada: tocar, composar, cantar, pujar damunt d'un escenari o tancar-se en un estudi de gravació. Els Pets tornen a treure un nou disc, el que fa tretze d'estudi, un treball especial, diferent, meravellós, tot i ser "segurament, escoltant-lo, és el menys Pets del que coneixem fins ara", segons el Jordi Basté, que els ha entrevistat aquest matí a RAC1. Un disc, en definitiva, esperadíssim per la seva legió de fans i on trobaran joies en forma de cançons, breus, intimistes, melòdiques, poperes, les que conformen aquest treball tan especial que ells han batejat amb l'any que van néixer: 1963, que estarà a la venda a partir del proper 29 d'abril.
Els tres components de la mítica banda de Constantí han repassat la seva carrera després de 35 anys, ara que tots tres són a les portes de bufar 60 espelmes l'any vinent. Han parlat d'algunes de les peces més emblemàtiques de la banda, com el Bon dia, però sobretot han parlat d'aquest nou disc que és a punt de sortir del forn, una meravella que no poden trigar en anar a comprar a la que surti a la venda. El Lluís, el Joan i el Falin constaten que un dels seus temes recorrents, dels quals en parlen sovint, és del pas del temps. "Jo hi reflexiono força sobre això", reconeix en Joan Reig, "com que soc hipocondríac...". Basté, un altre hipocondríac de mena i reconegut, s'hi abona: "Per això reflexionem més, Joan, no en tinguis cap dubte. En Jaume Roures sempre diu que quan et lleves a partir dels 50 anys i no et fa mal res és que estàs mort".
Parlant de llevar-se, la conversa deriva en unes revelacions sorprenents sobre manies i hàbits, encetada pel mateix Basté quan analitza que 1963 és el disc d'estudi número "dotze més un", tot i que Gavaldà es deixa estar de supersticions i diu "tretze". Però Basté es justifica: "Et miro a tu, Joan, perquè els hipocondríacs som també un punt supersticiosos". Joan Reig, però, no té cap problema ni amb el número tretze ni amb pujar de color groc a l'escenari. Parlant de números, qui sí reconeix alguna mania al respecte és en Falin: "Si escolto la ràdio al cotxe, ha d'haver un dial amb número parell. I tampoc em puc aixecar del llit si el número (del despertador) és senar. M'he d'aixecar amb un número parell. Miro el despertador i si no hi ha un 2, un 4, un 6... no m'aixeco". Basté esclata d'alegria, feliç de coincidir amb algú que fa com ell: "Com jo!! Igual, igual, igual, igual!! M'he de llevar amb un número parell, és més, amb un número concret: jo, per exemple, m'he de llevar a les 4:24". Gavaldà al·lucina: "De veritat? Això ja és massa, esteu molt malalts". Doncs si comptem la de matinades que porta a l'esquena el bo d'en Jordi, i com ha de costar llevar-se cada dia quan encara no han posat ni els carrers, imaginin com ha de ser de complicat mantenir sempre aquest costum de llevar-se a aquesta hora intempestiva, per molt número parell que sigui.
Però les supersticions no acaben aquí. Joan Reig: "No hi ha cap cançó d'Els Pets que tingui el metrònom, el tempo, amb un número imparell, però això és cosa meva, això és una de les meves manies"... El que poden fer tots vostès per ser més feliços és adquirir o mantenir dos hàbits que paguen molt la pena: escoltar les cançons d'Els Pets i el programa de ràdio del Basté. I avisem els supersticiosos: dona mala sort no fer-ho.