"Todo el día intentando huir de España, y después los presos catalanes tienen muchas ganas de ser diputados españoles". Aquesta és la treballada reflexió que el periodista Antonio Naranjo, un habitual defensor de les tesis unionistes, ha deixat anar al programa Todo es mentira. Les imatges dels presos polítics recollint (sota vigilància policial) les seves credencials com a diputats i senadors han estat un plat difícil de pair per als españolísimos, aquells que es passen pel forro la presumpció d'innocència, els resultats de les eleccions i el sursum corda. Tot s'hi val per demonitzar els catalans, que fins i tot s'aprofiten "de la grandeza de la democracia española para recoger sus actas en las Cortes". Sí és que som deslleials per naturalesa, els catalans. Ens estem rient d'Espanya, ens estem rient de Naranjo i companyia, que són "rematadamente idiotas" (per benintencionats) que permeten la ignomínia del separatisme a les institucions.
Unes paraules, les de Naranjo, que s'han trobat amb la rèplica de Beatriz Talegón, que ha passat un cap de setmana molt complicat després de ser testimoni i protagonista de l'assetjament ultra a Laura Borràs i Gonzalo Boye durant un acte de campanya de JXCat a Madrid.
Talegón no s'ha mossegat la llengua, indignada amb el que anava dient l'unionista, i ha confirmat la percepció de Naranjo: "Te incluyo en el grupo de los rematadamente idiotas, Antonio". La Beatriz defensava que els presos que avui han pres possessió són persones "capaces e inocentes" que han estat escollits democràticament. "Estudia un poco de derecho", li recomanava, farta de mentides i manques de respecte.
Cuatro
L'enfrontament ha revifat l'enemistat entre els dos protagonistes, que ve de lluny. Naranjo s'ha fes l'ofès i ha contraatacat citant Freud ("una cosa es hacerse el idiota y otra serlo"), mentre que Talegón li tornava a recomanar passar més sovint per la biblioteca per refrescar la seva col·lecció de dites cèlebres. És normal, a la santa Inquisició del segle XXI se li esgoten els recursos, i només els hi queda l'insult, el menyspreu, el "chincha rabiña"... i la feina bruta de jutges, fiscals i la nova fornada de la Brunete mediática.