La candidata de Ciudadanos a l'alcaldia de Madrid, Begoña Villacís, ha tingut una complicada jornada festiva durant la celebració de San Isidro. Complicada perquè ha hagut de patir les protestes d'un grup de ciutadans que, convocats per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca a la capital d'Espanya, reclamaven una nova llei d'habitatge que els protegeixi de la bombolla immobiliària, dels lloguers abusius i dels desnonaments. Un escarni, segons l'aspirant taronja, perpetrat pels "amics de Carmena i Colau", com ella mateixa ha denunciat en una piulada. Villacís ha compartit el vídeo d'aquest tens moment en el que els manifestants han arribat a insultar-la, tot i que la situació no ha passat d'allà.

Begoña Villacís San Isidro EFE

EFE

"Los populistas nos acosan e intimidan", venia a dir la de Ciudadanos, qui per cert ha anunciat que es perdrà la jornada electoral, ja que té previst donar a llum aquest mateix divendres amb una cesària programada. El fet d'estar embarassada ha redoblat la indignació dels defensors de la candidata. Veient les imatges, però, fa l'efecte que Villacís potser ha fet un gra massa d'una situació certament incòmoda i gens desitjable per a ningú. Però també es veritat que negar l'expressió popular d'un sector de la societat que viu cada dia sota l'amenaça de perdre la seva llar, i que s'ha cansat dels polítics (del signe que sigui), demostra una actitud prepotent i victimista. Dit d'una altra manera, s'ha d'estar "a las duras y a las maduras", i sembla que ni a la de Ciudadanos ni als ofesos pel que ha passat a la Pradera de San Isidro no els hi agrada això de les crítiques. Atenció al nivell dels defensors de la Begoña.

"La mitad van drogados". Això sí que és combatre un escarni amb serenitat i racionalitat. Un clar exemple de que embolicar-se amb les paraules "libertad, democracia y respeto" (com resa el seu tuit) està molt bé, però s'ho haurien de fer mirar. Aquí, a Catalunya, ho sabem molt bé, quan ens diuen colpistes des dels mitjans de comunicació, quan provoquen amb les brigades de retirada de llaços grocs, quan Arrimadas li diu terroristes a la cara als vigatans o se'n va a fer el pena a Waterloo, o fins i tot, quan riuen les gracietes del seu bufó preferit, l'Albert Boadella. Tot això surt molt millor, més barat i sobretot, és més còmode que t'escridassin pels carrers de la ciutat que pretens governar. Escarnis n'hi ha de molts tipus, Begoña. I tots ells són censurables.