Una de les millors tertúlies que es poden escoltar a les ràdios catalanes la tenen cada dimarts a El món a RAC1 del Jordi Basté. A l'estudi de l'emissora privada acostumen a coincidir aquest dia diferents veus que, combinades, proporcionen als oients una estona interessant, polèmica i, sovint, molt entretinguda. Els tertulians del dimarts a can Basté acostumen a ser Antón Losada, Toni Aira, Isabel Garcia Pagan, Joan López Alegre... i Bernat Dedéu.

Bernat Dedéu / @bernatdedeu

El filòsof i escriptor, col·laborador també d'aquest diari amb uns articles d'opinió imperdibles, és una veu precisa, lúcida i punyent que poden sentir en diferents mitjans, com l'esmentada RAC1, però també, sovint, a l'Obrim fil de Xavier Sardà, el debat dels dijous al vespre al circuit català de TVE. Aquest dimarts 29 de març, un dels temes estrella que han tocat els tertulians d'El món a RAC1 ha estat, com no podia ser d'una altra manera, el mastegot que va donar Will Smith a Chris Rock en la gala dels Oscars d'aquest diumenge després que el còmic fes un comentari sobre l'alopècia de la dona de l'actor, l'actriu Jada Pinkett.

Will Smith i el mastegot que va clavar a Chris Rock / Efe

Will Smith i Jada Pinkett / Efe

Will Smith / ABC

Recuperin tota la seva intervenció parlant d'aquest fet, perquè paga molt la pena. Després de condemnar la reacció de Will Smith, i també, el posterior i perillós discurs que va fer en recollir l'Oscar, també ha parlat de les crítiques a Rock. Només reproduïm, perquè es facin una idea, què ha dit Dedéu sobre els límits de l'humor: "Quan es parla d'això, és un debat absurd. L'humor és un fenomen de reflexió sobre els límits. Quan nosaltres ens en fotem d'una cosa, ho fem heteropatriarcalment, o masclistament, sabem el límit que estem creuant, per tant, l'humor sempre és un joc dels límits. No hi ha límits a l'humor, perquè l'humor sempre està en el límit. L'humor juga amb el límit. Per tant, la discussió sobre els límits de l'humor és absurda. La pregunta 'L'humor té límits?' és absurda. L'humor és el límit. Sempre". Una reflexió interessantíssima. Però més enllà de pensaments tan profunds, el filòsof també ha protagonitzat un moment impagable molt més frívol. I és que Bernat Dedéu ha canviat la seva imatge. Sovint ho ha fet i ho ha mostrat a xarxes, recordin, si no, dues imatges d'ell amb mitja barba afaitada i una altra quan es va rapar el cap: "Una certa doble personalitat", deia el passat febrer i "Fins aviat, serrell meu impertorbable", deia l'estiu passat.

Bernat Dedéu / @bernatdedeu

Ara ha sorprès els seus companys a l'estudi en aparèixer amb els cabells totalment rossos platí. Conya generalitzada, però el millor moment ha estat quan ha arribat la secció de l'Ull de Poll, el moment en què Tian Riba fa una valoració de les intervencions dels tertulians: "El tenyit de Berbat Dedéu, que s'ha pintat els cabells, en principi, blancs. Li hem demanat que es fes una foto i la pengés a Twitter, i aquest és el balanç". Un balanç hilarant sobre les semblances que li han trobat els oients de RAC1 després de veure'l. Aquesta és la imatge, el nou canvi de look de Bernat Dedéu...:

...i aquestes són les semblances, segons els oients, alguna d'elles, clavada: "El balanç és cinc retuits, un tuit amb cita i 280 agradaments. I dels comentaris de a qui s'assembla hi ha: el dolent o el bo de Karate Kid, Boris Johnson, Billy Idol, un cantant pop alemany dels 80, el Brad Pitt català, un comentari que diu 'deixi's una bona barba, home', ha tornat Bola de Drac, Donald Trump, m'agrades més amb el teu color natural, replicant de Blade Runner, Crispín Klander, Justin Bieber, Richard Witsge, el gat d'El nan roig, Draco Malfoy, Cañizares, Jim Carrey, Bardem fent de dolent a James Bond, Diosito el marginal, Maradona tenyit de groc, Jurgen Klinsmann, lleixiu, el rus de Rocky Iván Drago, Araújo, groc taxi..." i el que ha fet riure més Dedéu: "Tony Genil"... Diu ell mateix: "Hahahaha... sí que és una mica Tony Genil!". Jutgin vostès mateixos:

Tony Genil

Draco Malfoy de 'Harry Potter'

Ivan Drago de 'Rocky 4'

Johnny Lawrence de 'Karate Kid'

Com cantava Tony Genil als seus hits La peluca o No cambié, amb Loli Álvarez: "Que le quiten la peluca, porque lo queremos ver" i "No cambié, no cambié, no cambié, sigo siendo la misma pero ya no sufro por su querer". Amb el seu nou look, el bo d'en Bernat continua sent el mateix i seguirà dient veritats com un temple i encertades reflexions... Per sort, el seu enginy és al seu cervell i no als seus cabells... tot i que potser a partir d'ara, alguns prefereixin escoltar-se'l amb els ulls tancats per no quedar-se cecs amb el reflex.