"Bertín Osborne obrint la boca per dir alguna estupidesa". Tant li fa quan llegiu això. Cada dia serveix. L'autor del disc amb el títol més lamentable de la història, Yo debí enamorarme de tu madre, ha tornat a deixar mostres de la seva homenia i ha demostrat que portar els pantalons tan tibats cap amunt li prem massa l'entrecuix per pensar amb claredat. Ara, l'amfitrió per excel·lència de Telecinco ha tornat a pixar fora de test dient una d'aquelles sentències marca de la casa que provoquen vergonya aliena i ira a parts iguals. Què algú li tregui el micròfon de la boca, o que l'utilitzi només per cantar, que ens farà un favor a tots plegats.

EuropaPress 2045848 Santiago Abascal y Bertín Osborne en Mi casa es la tuya

Telecinco

Assassinats masclistes com si fossin el pa nostre de cada dia, bretxes salarials amb evidents discriminacions entre els homes i les dones, xifres de dones violades i/o assetjades sexualment que no fan més que augmentar i un llarg etcètera. Sembla mentida, però encara hi ha homes a qui se'ls ha d'anar recordant això constantment. Osborne sembla que no ho té massa clar, a jutjar per unes declaracions pel diari El País parlant de les dones espanyoles. El cantant assegura que desconeix "qué derechos les faltan a las mujeres" i convida les associacions feministes a que "se vayan a Kuwait o a Iran donde lapidan a las mujeres y les hacen ir con una especie de saco que parecen el sacamantecas. En España se han conquistado todos los derechos para las mujeres que se debían conquistar y si queda alguno será uno que no conozco". A aquesta reencarnació del toro d'Osborne li sembla "fantástico que haya movimientos feministas donde tiene que haberlos. ¡Que se vayan a Turquía o África!", alhora que té clar que "España no necesita un movimiento feminista como el agua en mayo". El que li ha plogut ha estat un allau de dedicatòries, començant per la de Gabriel Rufián:

Osborne també ha tingut temps de definir la seva ideologia política, defensant-se de les etiquetes que el titllen de dretanós: "Yo he votado desde Suárez, hasta Ciudadanos, pasando por Rosa Diéz. En el siglo XXI, esto de ser de derechas o de izquierdas es una gilipollez". El que és una gilipollez és sentir parlar segons qui.