Sembla que Bertín Osborne s'ha sumat a la moda de lloar Quentin Tarantino i la seva (personalment, petulant, buida i interminable) última pel·lícula. I li ha dedicat un subtil homenatge amb tres petites produccions a xarxes socials, on l'hem vist més enfurismat que mai. Reparteix estopa a dojo, com a les primers cintes del cineasta nord-americà. Però ell no és ni DiCaprio, ni Pitt. Més aviat una barreja de Trump cañí i Cárdenas. L'andalús escup odi contra Julia Otero, el "payaso" Gabriel Rufián, les feministes i els 'progres' d'aquí i allà, arran de les reaccions que van provocar les seves declaracions sobre les dones. Crida especialment l'atenció el qualificatiu que dedica a la comunicadora (que va de la mà del portaveu d'Esquerra), qui fa un parell de dies recordava una entrevista de fa 31 anys al cantant on ja apuntava maneres com a masclista 'pura cepa'. Tots dos són uns "mamarrachos". Paraula de Bertín.
El sac de boxa del presentador favorit del trifachito no només dona cabuda a Otero, Rufián i els abans esmentats, sinó que té els bemolls de incloure els agressors sexuals, a qui "los colgaria de las pelotas, pero claro, vosotros no lo haríais porque sois muy progres". Bertín és així, ser feminista o violador li provoca associació d'idees .
L'autor del "Llegó borracho el borracho" i d'altres temes inclassificables ha aconseguit el que buscava, és clar. Atenció. Les reaccions, això sí, van caient com la gota malaia. És un Osborne i li va la marxa, però té pinta de que li esclatarà el cervell. Fins i tot l'actriu catalana Melanie Olivares li ha dedicat un minut del seu temps per la menció a Iran, el país on enviaria les feministes.
Només per curiositat: Un tast del què diuen els Bertinliebers a xarxes: Per fugir esperitat.
Pren-te un til·la Bertín, que t'agafarà alguna cosa. Tanta mala baba, tanta demagògia i tanta testosterona no l'aguanta ningú, per molt 'macho ibérico' que sigui. Que acabi ja la pel·lícula, si us plau.