Bertín Osborne porta unes setmanes que deu-n'hi-dó. A excepció del programa dedicat a Jorge Javier Vázquez i la cantant María Jiménez (ingressada des de fa setmanes a la UCI), ha anat rebent o visitant personatges com Santiago Abascal, Pablo Casado, Albert Rivera, Marta Sánchez... i ara, al torero Juan José Padilla, famós per haver sofert fins a 39 cornades (una de les quals li va fa perdre l'ull) i també per haver passejat per una plaça de toros la bandera franquista. La línia argumental que uneix tots aquests convidats és tan evident que no cal ni mencionar-la. 

Telecinco

En el cas del torero de Jerez de la Frontera, però, l'emoció del presentador i de la seva esposa (una mena de mainadera per a les dones del clan Padilla) era extrema. Les imatges del dolor, la sang, el patiment de la família, i sobretot, l'obstinació de l'home per tornar a l'arena el convertien en un mite, un monument en vida, un superheroi. 

Tot el programa va consistir en un simulacre d'adoctrinament taurí on no va faltar ni el victimisme ni els arguments repetits fins a l'extenuació per l'afició d'aquesta anacrònica "festa nacional". Sentir la mare del torero exclamar "son toreros pero también somos personas", instants després de veure com les càmeres de televisió els entrevistaven a casa seva mentre que el seu fill era envestit a Saragossa, semblen un insult a la intel·ligència. Qui no s'estremeix amb el mal aliè? Qui no s'ha de compadir davant l'horripilant escena? Però això, en comptes d'esdevenir llegenda, hauria d'obrir els ulls sobre el que ells denominen "art" i molts troben un acte salvatge i insensat. "Nos ven como maltratadores, pero somos amantes de los animales", acaba dient Padilla davant d'un públic entregat.

Pots veure l'entrevista aquí:

Telecinco

El programa també va convidar Adolfo Suárez Illana, fill de l'expresident espanyol, excèntric diputat del PP (el dels avortaments després de néixer) i exmatador de toros, que va ajudar Padilla a tornar a torejar quan tot semblava perdut. Amb una tovallola com a capote i a la mateixa habitació de l'hospital, li va dir allò bíblic de "Levántate y anda, Lázaro". Tots dos van deixar meravellat Bertín quan van refusar la idea de no matar els animals, com fan a Portugal, "ya que el espectáculo perdería". No van ser capaços de dir què perdria. Li oferim una mica d'ajuda: Perdria la violència, la sang, la mort d'éssers innocents. També dels toreros. I guanyaria en decència, que cada dia escasseja més. Això sí que és de ser "personas".