Un dels còmics més meravellosos que tenim en aquest país és, sens dubte, Berto Romero. Els seus monòlegs són hilarants, igual que els seus espectacles o les respostes que dona en el consultori telefònic de Late Motiv al costat d'Andreu Buenafuente. Berto té un talent especial a l'hora d'explicar les coses, les que surten de la seva imaginació, però també, les que li passen.
Berto Romero / @bertoromero
Sovint, un còmic troba la inspiració en el que l'envolta, en la vida real i en diferents situacions que li toquen viure a ell directament o a algú que conegui. I a Berto Romero li passen moltes coses quan no és davant d'una càmera o damunt d'un escenari. Aquest dilluns, el de Cardona era a unes escales mecàniques quan un desconegut va intentar fer-li una foto sense demanar-li ni que ell se n'adonés... Però sí que ho va fer.
La mà agafant el mòbil d'estrangis amb la càmera apuntant Berto per immortalitzar-lo... Menys mal que la foto que li va fer aquest desconegut va ser en unes escales mecàniques i no en el vagó de l'AVE on era Berto quatre dies enrere, perquè la cara que s'hagués trobat al prémer el clic de la càmera de fotos hagués estat, si fa no fa, semblant a aquesta:
Berto Romero / @bertoromero
Si us plau, si algú es pren per al·ludit, que sàpiga que en temps de pandèmia, pel fet que els ciutadans anem pel carrer o pels transports públics amb mascareta, no vol dir que no haguem perdut la capacitat d'olorar. Portem el nas tapat, sí, però les papil·les olfactives continuen funcionant. Per tant, percebem perfectament les olors, o en aquest cas, les pudors. Si algú no es dutxa pel matí i li canta el alerón. O pitjor, com li ha passat al bo d'en Berto.
Berto Romero / @bertoromero
Perquè en Berto ha viscut una desagradable sensació, que segur que tothom s'hi ha trobat alguna vegada en un metro o algun bus ple de gom a gom. Aquella sensació que et va pujant pel nas i se't fica al cervell, aprofitant la multitud i l'anonimat. Aquell tuf de quan algú aixeca la cua en un lloc tancat, com un vagó de l'AVE. O com diu Romero, "peyendo", gran verb:
De tan gràfica com és la descripció, ens podem imaginar què ha sentit ell mateix i les basques que li han vingut. Alguns col·legues s'han solidaritzat amb ell. La xarxa, hi suca pa:
