El Festival d'Eurovisió 2023 escalfa motors. Ara sí que sí. El 13 de maig tindrà lloc la batalla musical (i alguna cosa més) que té enganxada a milions i milions espectadors. No queda gaire temps, hi ha molta cosa a fer a Liverpool. Feina, diversió, sorpresa i una incògnita: el resultat. D'això depèn la voracitat de les crítiques de l'endemà. No és el mateix el 23 que el 3 o fins i tot el 8. Tres artistes catalans ho saben bé, perquè van ser els seus protagonistes: Alfred Garcia, Chanel Terrero i Beth Rodergas. Al primer li van dir de tot. A la segona també, però van acabar claudicant per un xou espectacular i una tercera posició brutal. I bé, després tenim la Beth, que juga en una altra lliga. La gent l'estima molt des de fa dècades. Va quedar vuitena amb una cançó que no era la que hagués triat, però la defensava i la defensa de faula. I després la resta de virtuts de la de Súria, que en té a dojo.
La Chanel i la Beth van participar a la festa que la delegació espanyola impulsada per RTVE organitzava per acomiadar l'expedició a Anglaterra. La lidera Blanca Paloma, una artista de 33 anys d'Elx que va guanyar el Benidorm Fest amb 'Ea ea'. Era el seu bitllet a la fase final, defensant un tema ben espanyol i gens eurovisiu. Qualsevol semblança amb la festa que va organitzar Terrero és pura coincidència. A Olesa de Montserrat no repetiran ball popular amb aquesta cançó.
Beth i Chanel xerrant en català en la festa d'Eurovisió 2023
Per què mencionem Olesa? Fàcil, perquè la Chanel s'ha criat allà, és d'allà. Va néixer a La Habana, però des de que tenia 3 anys ha viscut a Catalunya. Té la sang i el ritme caribenys, fins i tot la parla. També però la catalana, xerra perfectament en la llengua del país. Quan es va trobar amb la Beth i la Blanca Paloma al photocall de la festa i davant dels fotògrafs, Terrero va saludar amb entusiasme i en català Rodergas, ferma defensora de la nostra llengua. Era la primera vegada que totes dues coincidien en públic, però "és com si ens coneguéssim". Fa goig, dues catalanes fent servir amb tota la normalitat del món el seu idioma. Allà on siguin, també a Madrid, per què no? L'escena té sorpresa final, perquè cap de les dues havien caigut en un detall de la tercera persona fent d'estaquirot. L'homenatjada, de fet. Ella tenia alguna cosa a dir. La Blanca Paloma, ea.
Blanca Paloma sorprèn, també el "parle"
"Que jo també parle, eh?" Blanca Paloma provocava les rialles de totes tres i xup-xup a xarxes socials: Molts aplaudiments, likes i cors; també alguns atacs a la unitat de la llengua poc originals. No cal dir, però, que tenint en compte el que passa sovint a les españes quan senten parlar català la gravació és un passet en la bona direcció. Cap a on? Tant de bo que la meta fos el respecte, però no farem volar coloms. Millor recrear-nos amb la seqüència i que cadascú el gaudeixi com vulgui. Nosaltres, amb simpatia.
Quan una conversa poc substancial deixi de ser notícia per l'idioma utilitzat significarà que Catalunya té el que mereix. Mentrestant...